El Papa va pronunciar una homilia commovedora la nit de Nadal a la basílica de Sant Pere. Es va centrar en el passatge bíblic de Lluc 2,1. El Pontífex va guiar els fidels a través d’una reflexió que va destacar el contrast entre el cens mundial ordenat per l’emperador i el naixement de Jesús, el Rei de la història.

Francesc va començar l’homilia assenyalant el contrast entre la recerca de poder i fama al món simbolitzada pel cens, i l’entrada humil de Déu en la història.

PAPA FRANCESC

“Mentre l’emperador comptabilitzava els habitants de món, Déu hi entra gairebé d’amagat: mentre el que mana mira de convertir-se en un dels grans de la història, el Rei de la història tria el camí de la senzillesa”

En una crida a la reflexió personal, Francesc va convidar l’audiència a qüestionar-se sobre la imatge que tenen de Déu. És un Déu de benefici, associat al poder i a l’èxit mundà, o és el Déu encarnat que tria el camí de la humilitat i l’amor. “Ell ha nascut per a tothom, durant el cens de tota la terra”, va proclamar el Papa.

Amb l’encarnació, “Déu no mira els números, sinó els rostres”. Aquesta és una declaració poderosa sobre l’amor de Déu per cada persona. Déu no ens veu com a estadístiques o números, sinó com a individus únics i estimats.

El Papa també va assenyalar que el cens es va dur a terme en un context de violència i opressió: “El cens de l’època d’August va ser un moment de tensió i de conflicte. Va ser una oportunitat perquè els poderosos s’imposessin als febles.”

Com a contrast, el naixement de Jesús va ser un esdeveniment de pau i d’esperança: “Jesús va néixer en un pessebre, en una establia. Va néixer en la pobresa i la humilitat.”

El Pontífex va advertir sobre l’obsessió del benefici que impregna la història humana i va destacar el camí de Jesús, que ve a buscar la humanitat a través de l’encarnació.

El Papa va destacar que Jesús no és un Déu llunyà i distant, sinó un Déu que es va fer home.

PAPA FRANCESC

“No combat les injustícies des de l’altura amb la força, sinó des de baix amb l’amor; no irromp amb un poder sense límits, sinó que descendeix als nostres límits; no evita les nostres fragilitats, sinó que les assumeix”

Jesús és un Déu que es preocupa pels pobres i els marginats. No és un Déu que es preocupa pel poder o la riquesa, sinó per l’amor i la justícia.

La tendresa de Déu

El Papa va convidar els fidels a mirar el Nen Jesús i a contemplar la seva tendresa. “Sorpreneu-vos”, va dir, “perquè ‘es va fer carn’. Carn és la paraula que evoca la nostra fragilitat i que l’evangeli fa servir per dir-nos que Déu ha entrat plenament en la nostra condició humana.”

Aquesta és una invitació a contemplar la meravella del naixement de Jesús. Déu es va fer home, compartint la nostra humanitat en tota la seva plenitud.

Francesc va comentar que la tendresa de Déu és el que ens salva, “el que ens fa sentir estimats, fins i tot quan ens sentim sols i rebutjats. És la que ens dona la força per tirar endavant, fins i tot quan les coses són difícils”.

El Bisbe de Roma va acabar convidant a redescobrir el poder de l’amor de Déu.

PAPA FRANCESC

“Aquesta nit l’amor canvia la història. Fes que creguem, oh Senyor, en el poder del teu amor, tan diferent del poder del món”

El desig dels cristians és que l’amor canviï la història, com sempre ho fa fet abans, fins i tot en els moments més foscos. Que l’amor de Déu transformi aquest món abatut per la violència de tantes guerres.

El Papa va tancar l’homilia amb una crida a l’adoració, i la va presentar com el camí d’amor per acollir l’encarnació de Jesús, “perquè és en el silenci que Jesús, Paraula del Pare, es fa carn a les nostres vides”, tot instant a seguir l’exemple dels pastors i dels mags, els quals van adorar en silenci el Nen de Betlem.