Fins a 2.140 persones, segons xifres oficials, no s’han volgut perdre aquest diumenge, a les 18.00, a la basílica de la Sagrada Família, una celebració ben especial: l’ordenació sacerdotal de set joves de mans de l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella. Sis com a preveres diocesans i un com a religiós de la congregació dels Fills de la Sagrada Família Jesús, Maria i Josep, fundada per sant Josep Manyanet.
Els bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Mons. David Abadías, han estat els concelebrants principals. La celebració, que ha durat gairebé tres hores, ha comptat amb l’organista titular de la Sagrada Família, Juan de la Rubia, i el cor de cambra Francesc Valls.
En aquest Any Jubilar, Xavier Campmany de Arquer, Javier Casals Pich-Aguilera, Santiago Claret Vidal, Guillem Lisisic Lopátegui, David Lucena Peris, Joan Piñol i Garcia i Pablo Jesús Jorge Díaz, s.f., han donat amb el seu “sí” un testimoni d’esperança i de compromís en una celebració molt viscuda, amb moments molt emotius.
El ritu de l’ordenació ha començat després de llegir l’Evangeli, amb la crida i l’elecció dels candidats. D’un en un, han estat cridats pel seu nom i amb veu forta, han pronunciat el seu “Soc aquí”. Llavors, el rector del Seminari conciliar de Barcelona, Mn. Salvador Bacardit, ha demanat al cardenal Omella que els ordeni sacerdots, tot afirmant la seva idoneïtat.
Tot seguit, l’arquebisbe de Barcelona ha pronunciat l’homilia, en la qual ha recordat als ordenands que “la vostra missió és un ofici d’amor: estimar Déu i estimar el poble a vosaltres confiat”. No només els propers, els pietosos, els creients, ha destacat, “sinó també els allunyats, els pecadors, els que us rebutgen. El vostre ofici és donar la vida per cercar l’ovella perduda, sense separar-vos mai del Bon Pastor que és Crist. Sempre heu d’estar en comunió amb Ell”.
El cardenal Omella ha subratllat que l’evangelització està estretament unida a la vivència de la Doctrina Social de l’Església, “del compromís pels problemes vitals de la persona i de la societat, dels drets humans”. Per això, ha subratllat que “som cridats, sou cridats, doncs, a servir, no a dominar ni a ser servits. Us hi jugueu, ens hi juguem, així, la nostra salvació eterna”.
En aquest sentit, s’ha fixat ens alguns exemples del mateix Jesús: estar al servei dels altres, ocupar l’últim lloc, tenir cura de la virtut de la humilitat i no cedir a la vanitat o a la recerca del poder.
L’arquebisbe de Barcelona també ha alertat sobre la temptació de seguir el model del sacerdot de l’Antic Testament més que no pas el del Nou: “Ministres que imposen càrregues pesades als altres, en lloc de posar sobre les seves espatlles les càrregues dels més febles i fer-se companys de camí humils i bondadosos. Busquen el prestigi en lloc d’agenollar-se per rentar els peus o posar-se dempeus per servir els germans.”
Un altre aspecte en el qual ha insistit el cardenal Joan Josep Omella és el de la fraternitat i la comunió.
JOAN JOSEP OMELLA, arquebisbe de Barcelona
“Estem cridats a ser germans que es respecten, que s’estimen, que comparteixen penes i alegries, que treballen junts. Per aquí passa la nostra santedat: per la comunió amb el bisbe i amb els germans preveres”
L’esgotament i el cansament són realitats que afecten els nostres sacerdots, un fet del que és molt conscient el cardenal. Per això, ha expressat el desig que “tant de bo sapiguem treballar amb generositat total, sense perdre l’alegria (…), tant de bo siguem capaços d’alliberar-nos dels resultats, de ser simplement i joiosament fidels a qui ens ha cridat i de servir amb amor i tendresa la porció del poble de Déu a la qual hem estat enviats”.
“L’important no són els resultats aconseguits, sinó donar els fruits de l’Esperit”, ha assenyalat, “l’important és ser homes de Déu, ‘amics forts de Déu’, com va dir santa Teresa de Jesús, pastors sol·lícits de la comunitat a la qual servim”.
El cardenal Omella no ha amagat que els temps actuals no són gens fàcils per exercir el ministeri sacerdotal. “No tingueu por”, ha animat, “l’Església sap molt de penalitats i persecucions, però sempre en surt victoriosa”.
Finalment, ha conclòs, “com ens recorda el papa Lleó XIV, siguem tots nosaltres, homes i dones de pau, portadors i constructors de comunió i fraternitat, i no de divisió ni d’enfrontament”.
Acabada l’homilia ha continuat el ritu de l’ordenació amb la manifestació de la voluntat dels escollits d’acceptar el ministeri i la promesa de respecte i obediència al bisbe. A continuació s’han prostrat al terra en senyal d’humilitat i pregària davant de Déu, mentre s’han cantat les lletanies dels sants.
Després, ha arribat el moment culminant de la celebració: la imposició de les mans sobre cadascun dels candidats i la pregària consagratòria. També han imposat les mans sobre els caps dels escollits els sacerdots concelebrants per significar la seva recepció en el presbiteri, una acció que ha durant ben bé uns 25 minuts i que és bona mostra de la quantitat de preveres que han participat en aquesta ordenació.
Un cop ordenats preveres els set joves, ha arribat un altre dels moments més viscuts de la celebració: els revestiments amb l’estola en forma presbiteral, la casulla, la unció de les mans, l’entrega de la patena i el calze, i el bes de pau. A continuació, els nous preveres han exercit per primera vegada el seu ministeri en la celebració eucarística concelebrant amb els bisbes i els altres membres del presbiteri.
Al final de la celebració el rector del Seminari conciliar de Barcelona, Mn. Salvador Bacardit s’ha mostrat “agraït i content” per aquesta ordenació “que ens omple de goig i esperança”. Ha destacat que aquests nous sacerdots són “el millor estímul per a la pastoral vocacional i per als nostres seminaristes”. Uns testimonis d’esperança recollits en els exemplars de Catalunya Cristiana que s’han repartit a la basílica, tal com ha recordat Mn. Bacardit. De fet, cal destacar que un dels nous sacerdots, Joan Piñol, va treballar a Catalunya Cristiana fins que va decidir entrar al Seminari.
