Sant Pau VI va dir que “evangelitzar significa per a l’Església portar la bona nova a tots els ambients de la humanitat i, amb el seu impacte, transformar la humanitat des de dins i renovar-la: ‘Jo faig que tot sigui nou’ (Ap 21,5). La finalitat de l’evangelització ens situa en l’ús adequat de totes les oportunitats que se’ns presenten. L’evangelització proposa un ‘canvi interior’ de la persona, i això vol dir que, quan l’Església evangelitza, mira de convertir al mateix temps la consciència personal i col·lectiva de les persones, l’activitat en què estan compromesos, la seva vida i la dels seus ambients concrets” (EN 18).

L’oportunitat d’evangelitzar ens ve de fora, de la mateixa realitat que ens interpel·la, que ens ofereix la possibilitat de fer un bon anunci, fins i tot de descobrir amb senzillesa i humilitat les llavors d’Evangeli que hi ha en tantes persones, famílies, comunitats i ambients. La iniciativa és de Déu i ens demana que hi intervinguem per fer-lo present, com ho fa Jesús quan aprofita totes les oportunitats que se li presenten per mostrar el rostre de Déu, per donar a conèixer la bona nova, per cridar a la conversió.

El caràcter programàtic d’aquesta reflexió prové de la consciència de l’elecció que Déu fa de cadascú de nosaltres i de la missió que ens encomana, com quan diu a Isaïes: “Ets el meu servent, Israel, estic orgullós de tu, t’he fet llum de tots els pobles…” (Is49,3.6). Com viure aquesta elecció i aquest encàrrec? Dient: “Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat” i dir de Jesús “Ell ha de créixer i jo he de minvar” (Jn3,30). D’oportunitats per al testimoni n’hi ha moltes i cal aprofitar-les.