El verset de l’Apocalipsi “Veureu un cel nou i una terra nova” (Ap 21,1) va donar peu al nom de l’Editorial Nova Terra després que l’any 1958 la marca “Cultura Obrera” fos denegada en l’intent d’un dels cofundadors, Josep Espinàs, de registrar-la. Darrere d’aquesta editorial impulsada per exjocistes i membres de l’ACO que hi treballaven voluntàriament, hi havia la voluntat de fer una tasca de difusió cultural “al servei del poble”, emmirallant-se en Éditions Ouvrières de París, també fundada per membres de la JOC francesa. Aquest grup fundador el constituïren Miquel Juncadella, Lleonard Ramírez, Josep Espinàs, Josep Artigal, Josep Castaño, mossèn Joan Carrera, Antoni Munné i Josep Verdura.
“Teníem de 18 a 24 anys… i això era pels volts dels anys 1950-1960. Per a nosaltres era Pentecosta. Érem joves treballadors i sentíem l’orgull de ser-ne. L’amistat, la solidaritat ens feia sentir-nos forts davant la vida. Estimar, compartir i lluitar junts. Vàrem dedicar entusiasme, hores de treball i dedicació, i molta estimació (…) D’aquesta voluntat, esforç i treball va néixer un preciós instrument: l’Editorial Nova Terra.” Així s’expressava un dels que van treballar en aquesta aventura editorial, que va ser una referència i que gairebé ha quedat en l’oblit.
“Pretenien modernitzar el país des de baix, sobretot normalitzar el català i també alfabetitzar i culturitzar la migració que estava arribant a Catalunya”, assegura Dolors Marín Silvestre, coautora del llibre Editorial Nova Terra 1958-1978. Un referent (Editorial Mediterrània, 2004).
