S’ha presentat al Vaticà la Xarxa Eclesial Panamazònica (REPAM), nascuda el setembre del 2014 a Brasília (Brasil) durant una trobada dels bisbes d’un territori on hi ha regions de l’Amazones, sacerdots, missioners i missioneres de congregacions que treballen a la jungla amazònica, representants d’algunes Càritas nacionals i laics pertanyents a diferents estructures de l’Església.
El territori amazònic és el bosc tropical més extens del món. Abraça sis milions de quilòmetres quadrats i és compartit per Guyana, Surinam i la Guaiana Francesa, Veneçuela, l’Equador, Colòmbia, Bolívia, el Perú i el Brasil. Hi viuen 390 pobles indígenes i 137 pobles aïllats amb el valor de les seves cultures ancestrals, 240 llengües parlades que pertanyen a 49 famílies lingüístiques.
Segons l’arquebisbe Pedro Ricardo Barreto Jimeno, de Huancayo (Perú) i president del Departament de Justícia i Solidaritat del Consell Episcopal Llatinoamericà, és “un territori devastat i amenaçat per les concessions dels Estats a les corporacions transnacionals. Els grans projectes d’extracció, els monocultius i el canvi climàtic posen en greu risc les terres i l’entorn natural. Destrueixen la cultura, l’autodeterminació dels pobles i sobretot afecten Crist encarnat en les persones que l’habiten”.
Així, REPAM es va crear “com la resposta de Déu a aquesta necessitat sentida i urgent de tenir cura de la vida de les persones perquè visquin en harmonia amb la natura des de la presència àmplia i variada dels membres i equips de l’Església a la Panamazònia”, ha explicat Mons. Barreto.
Tres característiques
En la presentació també ha intervingut el president del Pontifici Consell Justícia i Pau, el cardenal Peter Kodwo Appiah Turkson, el qual ha il·lustrat les característiques principals de la xarxa, començant per la transnacionalitat: “Una acció eficaç que contrasti els reptes que van més enllà de les fronteres d’un únic Estat, requeria una sinergia de les forces vives de totes les nacions interessades.”
Una altra característica és l’eclesialitat per la qual cosa la xarxa REPAM es proposa instaurar una col·laboració entre els diferents components d’Església: congregacions religioses, Càritas, diòcesis, laics…
El compromís per la defensa de la vida és, per al cardenal Turkson, la tercera característica: “Està en joc la defensa de la vida de nombroses comunitats que, sumades, representen més de 30 milions de persones. Estan amenaçades per la pol·lució, el canvi radical i ràpid de l’ecosistema del qual depenen i l’absència de tutela dels seus drets humans.”
El fet que s’hagi presentat a Roma, ha afegit el purpurat, és “no només per l’enorme significat simbòlic que té per a l’Església la Seu de Pere, sinó també per la voluntat de donar-li visibilitat”. “La xarxa s’ha pensat com una eina que es pot adaptar en àmbits clau i diversos: la justícia, la legalitat, la promoció i tutela de drets humans, la cooperació entre l’Església i les institucions públiques en diferents àmbits, la prevenció i gestió de conflictes, l’estudi i la difusió d’informacions, el desenvolupament econòmic inclusiu, l’ús responsable i solidari dels recursos naturals respectant la creació, la defensa de les cultures i les maneres de viure tradicionals dels diferents pobles.”
El president de la Comissió per a l’Amazones de la Conferència Episcopal del Brasil, el cardenal Cláudio Hummes, no ha pogut ser present físicament a la presentació de la xarxa, però hi ha intervingut a través d’un vídeo. Ha remarcat que aquesta xarxa “representa un nou incentiu i un impuls per a l’obra de l’Església a l’Amazònia, fortament desitjada pel Papa. Allà, l’Església vol ser amb valor i determinació, Església missionera, profètica, propera a la gent, especialment als més pobres, als exclosos, als descartats, als oblidats i als ferits. Una Església amb ‘rostre amazònic’ i un ‘clergat autòcton’, com va proposar el Papa en un discurs als bisbes del Brasil”.
