Li diguem com li diguem, a Nigèria assassinen una mitjana de 30 cristians al dia, mes rere mes, i hi ha més de 12 milions de desplaçats que malviuen. Organitzacions i líders cristians han advertit que els atacs formen part d’una estratègia de “neteja” dirigida a poblacions cristianes en certs territoris.

Des de gener de 2025, Nigèria ha patit una onada extrema de persecució i matances contra les comunitats cristianes, amb dades alarmants, atacs massius, i un patró creixent de violència selectiva.

Segons l’últim informe de l’International Society for Civil Liberties and Rule of Law (Intersociety), en els primers set mesos de 2025 s’han assassinat almenys 7.087 cristians a Nigèria, amb una mitjana de 30 víctimes diàries. Paral·lelament, s’han registrat 7.800 segrestos motivats per la fe cristiana durant aquest mateix període.

El Benue State, a la regió del Middle Belt, ha estat especialment colpejat amb més d’1.100 morts. En ocasions, la violència és extremadament cruel: 200 cristians van ser cremats vius.

Els atacs són perpetrats per grups islamistes radicals com Boko Haram, ISWAP, milícies fulani i bandes armades, que operen amb impunitat en moltes zones rurals i semi urbanes. Majoritàriament son assassinats directes de civils – dones, nens i ancians –, atacs a esglésies i segrestos massius en zones de major concentració cristiana. Segons testimonis i entitats locals, milers de famílies han estat desplaçades, molts viuen ara en camps de refugiats

Els experts atribueixen aquest augment a una combinació de factors on es barregen rivalitats ètnico-religioses i tribals antigues i conflictes per la terra entre agricultors cristians i pastors musulmans fulani, però sobretot a l’expansió i impunitat de grups jihadistes armats, juntament amb la fallida de l’estat nigerià a l’hora de protegir els cristians.

El drama humà, junt amb la tragèdia de tantes víctimes assassinades, El patiment d’infants i dones perseguides directament, no com a efecte col·lateral del conflicte sinó com a objectiu d’atacs que cerquen generar terror, mostra la magnitud dels refugiats. Més de 12 milions de cristians han estat desplaçats des de l’inici de la insurgència el 2009; la situació actual és considerada la pitjor de la història. Les ONG denuncien la manca de resposta local i internacional, i alerten d’una crisi humanitària persistent.

La Unió Europea, els seus estats membres, prefereixen girar l’esquena. Espanya no n’és cap excepció. L’antiga i decadent potència colonial, el Regne Unit, ignora completament la situació, malgrat un escenari de persecució cristiana sistemàtica, una crisi greu del país i un estat incapaç de protegir als seus ciutadans i d’acollir a tants milions de desplaçats. Nigèria és un dels països amb més cristians assassinats per motius religiosos al món, a causa de la violència islamista.

I nosaltres, els mateixos cristians, podem fer més del que fem? I què estem fent?