Els qui celebrem les Hores Santes (la Litúrgia de les Hores) veiem com cada diumenge a l’hora de Vespres apareix el Salm 109: “Oracle del Senyor al meu Senyor.” A causa de la salmòdia tan repetida, el podem resar de manera rutinària i no ens adonem dels significats del text i del per què l’Església secularment l’ha emprat en les II Vespres de cada diumenge i de les solemnitats del Senyor. És el Salm més citat del Nou Testament, fins a 14 vegades, i sant Agustí diu al principi de la seva predicació que “és un Salm breu per les seves paraules, però dens en el seu contingut” (In Ps 109,1).També és el Salm que es canta a les Vespres de Nadal i de cada dia de la seva Octava.
El qui ha estat exaltat i ara s’asseu a la dreta del Pare és el qui “ha estat engendrat, com la rosada, abans de l’aurora, i ja era príncep des del dia del seu naixement”(v. 3). Aquest verset és molt arcaic, segons els exegetes, i és difícil establir-ne correctament el text original, d’aquí la disparitat d’interpretacions. Sigui quin sigui el text original, l’Església orant confessa la seva fe a través d’aquestes paraules en la condició divina de Crist. Hi ha una dolcesa espiritual en dir aquestes paraules contemplant l’Infant que ens ha estat donat. És també el “qui ha estat engendrat abans de tots els segles”, perquè ell és “Déu de Déu, llum veritable nascut del Déu veritable, engendrat no pas creat i de la mateixa naturalesa del Pare”. I també es diu que és “príncep des del si de la mare”, amb una al·lusió preciosa al seu naixement temporal i també a les entranyes de la Immaculada Verge Maria. Amb raó la litúrgia nadalenca l’ha escollit per al sublim introit gregorià de la Missa de la nit de Nadal i el resa a Vespres quotidianament durant tota l’Octava.
En aquest any de gràcia que acabem, en què el Senyor ha beneït l’Església amb un Any jubilar i amb un novell Successor de Pere, donem gràcies a Déu. La clausura del Jubileu de l’Esperança no significa que disminuïm en aquesta virtut, ans al contrari. Confessem que l’Infant que ens ha nascut és el Fill unigènit del Pare i té el nom d’Emmanuel, Déu amb nosaltres per sempre. Si Déu ha entrat en aquest món és per no deixar-lo mai més i que visquem en el temps en què hem d’esperar que ell faci dels enemics l’escambell dels seus peus. Els enemics són totes les forces del mal.
També el Salm diu: “El Senyor no es desdiu del que jurà: ets sacerdot per sempre” (v. 4). L’aliança segellada per Jesucrist, sacerdot de la nova aliança, mai més serà derogada i roman per sempre. Ni tan sols els nostres pecats poden fer que Déu es desdigui del que en Crist i per Crist ens ha promès. En Ell, per tant, tenim l’àncora de la nostra esperança. No hi ha res d’efímer en Crist, amb Ell tot roman per sempre. L’Esposa de Crist, plena de goig, amb el Salm esmentat canta joiosa el naixement del seu Senyor. Tots els salms són cants d’amor. Un sant Nadal a tots.
