El Nadal està tan desfigurat que sembla gairebé impossible ajudar a comprendre el misteri que amaga. Potser hi ha un camí, però l’ha de recórrer cadascú. No consisteix a entendre grans explicacions teològiques, sinó a viure una experiència interior humil davant de Déu. Les grans experiències de la vida són un regal, però d’ordinari només les viuen els qui estan disposats a rebre-les. Per viure l’experiència del Fill de Déu fet home cal preparar-se per dins. L’evangelista Mateu ens ve a dir que el Nen que neix a Betlem és l’únic al qual podem anomenar amb tota veritat “Emmanuel”, que significa “Déu amb nosaltres”.

Algú ens ha ofert aquests breus consells per viure el Nadal: “Tingues valor per quedar-te a soles. Busca un lloc tranquil i assossegat. Escolta’t a tu mateix. Apropa’t silenciosament al més íntim del teu ésser. És fàcil que experimentis una sensació tremenda: que sol que estàs a la vida; que lluny que són totes aquelles persones que t’envolten i a les quals et sents unit per l’amor. T’estimen molt, però són fora de tu. Continua en silenci. Potser sentiràs una impressió estranya: tu vius perquè estàs arrelat en una realitat immensa i desconeguda. D’on t’arriba la vida? Què hi ha al fons del teu ésser? Si ets capaç ‘d’aguantar’ una mica més el silenci, probablement començaràs a sentir temor i alhora, pau. Ets davant del misteri últim del teu ésser. Els creients l’anomenen Déu.”

Ningú no està sol. Déu és amb nosaltres. Aquesta és “l’essència viva” del Nadal. Ara podem celebrar-lo, gaudir-lo i felicitar-nos assaborint que al pessebre de Betlem comença Déu la seva aventura entre els homes. “No pot haver-hi tristesa quan neix la vida”, va afirmar sant Lleó Magne. No es tracta d’una alegria insulsa i superficial