El Nadal ens ofereix en la seva essència més viva una gran alegria. La primera paraula de part de Déu als seus fills, quan el Salvador s’apropa al món, és una invitació a l’alegria.

Jürgen Moltmann ho ha expressat així: “La paraula última i primera del gran alliberament que ve de Déu no és odi, sinó alegria; no és condemna, sinó absolució. Crist neix de l’alegria de Déu, i mor i ressuscita per portar la seva alegria a aquest món contradictori i absurd.” El veritable goig ha de néixer al més profund de nosaltres mateixos. Contràriament, serà riure extern, rialla buida, eufòria passatgera, però l’alegria restarà fora, a la porta del nostre cor. L’alegria és un regal bonic, però també vulnerable. Un do que hem de cuidar amb humilitat i generositat en el fons de l’ànima.

Com podem ser feliços quan hi ha tant de patiment sobre la terra? Com podem riure quan encara no s’han assecat totes les llàgrimes i en brollen diàriament altres de noves? Com podem gaudir quan dues terceres parts de la humanitat estan enfonsades en la fam, la misèria o la guerra? L’alegria del Nadal no és una alegria superficial o purament emotiva, ni una alegria mundana o consumista. Es tracta d’una alegria més autèntica la realitat de la qual som cridats a tornar a descobrir. És una felicitat que cala en el més profund del nostre ésser i que sentim mentre esperem Jesús, que ja ha vingut a portar la salvació al món, el Messies promès. L’alegria del Nadal és l’alegria del cor, la que ens impulsa a seguir endavant. Però només es pot ser alegre en comunió amb els que pateixen i en solidaritat amb els que ploren. Només té dret a l’alegria qui lluita per fer-la possible entre els humiliats. Només pot ser feliç qui s’esforça per fer feliços els altres.