En la missa d’aquest diumenge sentim un dels evangelis més significatius del temps de Nadal. L’Església ens convida que llegim els orígens i que hi tornem: no només als orígens de la nostra vida, o de la vida de l’Església, o de la vida de la humanitat, fins i tot de la història del cosmos, sinó als orígens de tot, en Jesucrist, el Fill de Déu Pare, creador de totes les coses amb el Pare i l’Esperit Sant.
L’evangeli d’avui ens demana, per una banda, una mirada contemplativa: que mirem Jesucrist en el si de la divinitat, juntament amb el Pare i l’Esperit Sant. El Déu que ens estima, ens ha creat i, a més a més, ens dona la llum de la vida i un sentit que va més enllà de les coses que vivim en aquest món. Per aquest motiu, Nadal és un temps de contemplació, un temps de descoberta del Déu que ens estima, ens guia i ens acompanya.
També veiem la figura de Joan Baptista. A vegades ens podríem preguntar per què l’evangelista ens proposa la figura del mestre històric del Salvador. Joan Baptista va ser un profeta que va anunciar la vinguda terrible de Déu que havia de judicar el poble d’Israel. Jesucrist, en canvi, pren el relleu del Baptista i modifica el seu missatge, transformant-lo en evangeli. Déu ve a salvar-nos: la seva visita és una visita d’amor, però també és una visita que ens crida a la responsabilitat. Quan Jesús neix al pessebre de Betlem, el que ens convida és a discernir, en la nostra pròpia vida, si seguim conforme als criteris de l’amor i de la voluntat de Déu Pare.
El sagrament del Baptisme és també una actualització i una participació molt íntima en la vinguda del Senyor Jesucrist. Per mitjà del sagrament de la purificació —el Baptisme— i també de la Confirmació, som i esdevenim fills de Déu per la fe i la gràcia. El temps de Nadal és important per recordar que allò que va succeir en la terra i en la història es fa present cada cop que celebrem els sagraments de la nostra salvació.
Per això diu l’evangelista que el qui és cristià neix de la fe i no neix ni de voluntat d’home ni de voluntat de carn humana, sinó de Déu mateix. Com Jesús va néixer eternament de Déu Pare, així també nosaltres naixem per la gràcia de Déu Pare amb Jesús i gràcies a Jesús.
Per tant, en aquest temps de Nadal contemplem la vinguda humil i propera del Senyor, i renovem el nostre baptisme com un senyal d’amor i de predilecció envers el Déu que ens estima.
Bon Nadal.
