El significat d’aquest article va més enllà de les festes de Nadal: la cancel·lació de la tradició cultural sorgida del cristianisme a l’espai públic de Barcelona. Les llums celebrant unes “Bones Festes” innominades, sense cap al·legoria que recordi el fet cristià del Nadal i, el que és més greu, la desaparició del pessebre municipal del bell mig de la plaça.

L’eliminació per segon any consecutiu del pessebre de la plaça de Sant Jaume no és un detall menor. És un gest polític carregat de simbolisme. L’alcalde Collboni ha convertit aquest espai emblemàtic en el camp de batalla d’una guerra cultural que Barcelona no havia viscut mai amb tanta intensitat. Allò que durant dècades s’havia mantingut com una expressió cívica i popular de Nadal —una tradició estimada i transversal— ha estat degradat a mera nosa ideològica.

Cap alcalde socialista, ni tan sols Ada Colau, havien gosat una cancel·lació tan explícita d’un símbol compartit. El missatge és clar: tot allò que recordi un origen cultural cristià —encara que ja no tingui contingut confessional— és exclòs. Però el pessebre no és catequesi: és memòria col·lectiva, és identitat barcelonina, és la manera com la ciutat ha entès el Nadal durant generacions, des del segle XVIII, amb un pessebre públic de grans dimensions.

La cancel·lació encaixa amb altres decisions igualment eloqüents, com la supressió de la missa de la Mercè del programa oficial de festes, que Colau va iniciar i Collboni ha culminat.

El resultat és una paradoxa costosa. El que substitueix el pessebre aquest any no és l’aparatosa estrella de la Guerra de les Galàxies de l’any passat, arrambada al magatzem dels mals endreços, sinó una superil·luminació monumental sota el títol Simfonia d’Estels, que costarà 250.000 euros, un quart de milió destinat a “enlluernar”, l’absència del pessebre amb llum efímera. Una despesa difícil d’explicar en una ciutat amb urgències molt més greus: guarderies, emergència social, habitatge …

L’excusa oficial —que hi ha “un pessebre molt bonic” dins del Palau— no resol res. La qüestió no és la seva existència sinó la seva presència a l’espai públic. El que s’ha cancel·lat és la seva funció simbòlica i col·lectiva. I això revela, més que cap altra cosa, un refús  de les arrels culturals de la ciutat.

Barcelona no es construeix eliminant memòries i tradicions col·lectives, sinó preservant-les. I un Nadal sense pessebre a Sant Jaume és una ciutat que, voluntàriament, s’empobreix, i menysté deliberadament els sentiments de molts dels seus ciutadans.