“La població ja patia per la crisi política. Ara s’enfronta a més dolor encara per aquesta catàstrofe natural. El terratrèmol del 28 de març va destruir llars, escoles, esglésies i centres de salut. Moltes famílies desplaçades havien fugit dels enfrontaments armats i vivien en refugis improvisats, que també es van esfondrar. Avui continuen dormint al ras, sota lones de plàstic, en condicions insalubres, mentre les pluges empitjoren la situació”, explica Bosco Nyi, missioner salesià que treballa al país.

Tres mesos i mig després del terratrèmol devastador de 7,7 graus que va assolar Myanmar a finals de març, l’emergència continua. Les regions de Mandalay i Sagaing, epicentre del sisme, continuen afrontant una realitat marcada per la destrucció, la pobresa i la inseguretat.

Enmig d’aquesta situació, els missioners salesians no han deixat d’acompanyar la població més vulnerable. En les darreres setmanes han reforçat el compromís amb un pla integral d’ajuda a llarg termini per reconstruir les vides dels damnificats, sobretot les més de 1.200 famílies que viuen al camp de desplaçats de Min Gun.

“Volem que els nens i nenes puguin tornar al col·legi, donar aliments a gent gran i gent vulnerable, oferir accés a la salut amb una petita clínica i donar suport psicoemocional a més de 300 menors”, assenyalen els missioners salesians.

Segons Nyi, “la població necessita ajuda a llarg termini. Necessiten habitatges, aigua potable i sanejament. Els nens i nenes necessiten tornar a l’escola i els mestres necessiten suport per tornar a ensenyar. Els qui van perdre les granges o petits negocis necessiten ajuda per començar de nou. Els hospitals i clíniques ja eren escassos a les zones més afectades, i ara estan molt plens o deteriorats. Les persones amb lesions o malalties cròniques pateixen en silenci. Moltes famílies han viscut la guerra, el desplaçament i, ara un terratrèmol. El seu dolor és profund”.

Malgrat la por i el cansament, la comunitat local té un coratge admirable. Voluntaris, grups religiosos i treballadors humanitaris fan el possible per atendre tothom, però la necessitat supera els recursos disponibles.

Per això Missions Salesianes fa una crida per no oblidar la població que continua patint i que necessita suport per reconstruir les seves vides.