Enguany el pessebre de la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú pren Montserrat com a escenari. Hem volgut afegir-nos, així, a les celebracions del mil·lenari de l’abadia de Montserrat. Ho hem fet de gust perquè creiem que hi tenim un deute com a país.
En els moments més foscos de la nostra història, Montserrat no solament oferia un guiatge espiritual per al creient, sinó que, a més, era refugi de la dissidència del règim, acollia el debat i projectava la llengua i la cultura catalanes en el moment de màxima repressió. Montserrat és, doncs, un referent; un referent espiritual, però també un referent de llibertat i de país que va molt més enllà del fet religiós.
Montserrat és un referent de país i, en un moment de canvis profunds i d’arribada de gran quantitat de gent d’arreu del món, és important que oferim referents als nouvinguts i que els sapiguem explicar i és un dels al·licients que hem tingut per triar aquest motiu.
A més, per segon any el pessebre disposa d’una audiodescripció per a persones amb discapacitat visual, fet que reforça aquest caràcter inclusiu que li volem donar. I en el mateix sentit hem rebut la col·laboració del Consorci per la Normalització Lingüística de l’Alt Penedès-Garraf i alumnes del curs Elemental 3 de català; nous parlants de la nostra llengua han estat els encarregats de fer els textos d’explicació dels diferents escenaris reproduïts.
El pessebre de la plaça de la Vila d’aquest any està format per una gran peça que mira a l’Ajuntament amb la silueta de les muntanya de Montserrat vista des del Penedès i una masia on té lloc el fet extraordinari del naixement de Jesús. Per la banda dreta del pessebre venen els tres Reis.
Després hi ha tres peces independents, en format de diorama, que reprodueixen espais concrets de Montserrat.
Per una banda, hi ha la Santa Cova, on va ser trobada la Mare de Déu de Montserrat. La llegenda diu que d’allà no es volia moure i li erigiren un santuari. En aquest diorama es representa l’anunciació als pastors, ja que van ser pastors els qui van trobar la imatge.
Després tenim el monestir romànic de Santa Cecília, restaurat per Puig i Cadafalch. Aquí hi hem situat l’escena Cercant Posada.
Finalment, tenim el claustre gòtic, que gairebé va desaparèixer a la guerra del Francès. Hi hem situat l’Escolania, que canta per rebre Jesús en la seva presentació en el temple, la festa que celebrem per la Candelera. No ens hem descuidat dels quatre arbres que representen les virtuts de la Mare de Déu: la palmera, la bellesa; el xiprer, el silenci i la contemplació; l’olivera, la pau, i el llorer, l’honor.
