En la Jornada Mundial de les Missions, el missatge central és l’esperança. Tu i jo, units a un nosaltres que compartim el seguiment de Jesús, també som missioners d’esperança entre la nostra gent amb la qual convivim. Aquesta és una jornada de sensibilització envers la necessitat que hi ha d’estendre l’Evangeli i donar a conèixer Jesús. Els missioners i missioneres s’han convertit en el signe d’una missió duta a l’extrem. Vagi el nostre agraïment i pregària per la seva valenta decisió, pel seu testimoni, ofert en bé de moltes persones necessitades de tot, per ajudar-les a recuperar la pròpia dignitat humana.

El papa Francesc, entusiasta de la missió, volia que fóssim “deixebles missioners”, vivint una pastoral decididament missionera. Per això, deia que “cada cristià i cada comunitat haurà de discernir quin camí és el que el Senyor li demana, però tots som cridats a acceptar aquest crida: sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli” (EG 20). Des d’aquesta visió, proposa una Església en sortida, que és la comunitat de deixebles missioners.

Per a la Jornada d’avui, el papa Francesc, pocs mesos abans de morir, ens recorda a cada cristià i a l’Església, la vocació fonamental de ser missatgers i constructors d’esperança, seguint les petjades de Crist. Ens diu que el Senyor Jesús continua el seu ministeri d’esperança per a la humanitat per mitjà des seus deixebles. També el papa Lleó XIV ens diu que “hem de cercar junts com ser una Església missionera, una Església que construeix ponts, sempre oberta a acollir a tots els que necessiten la nostra caritat, la nostra presència, el diàleg i l’amor”.