No és cap notícia transcendent en si mateixa, però significativa. Quan sigui degudament aprovada pels nostres bisbes, serà divulgada i integrada dins del Missal romà. El títol ja indica la finalitat: que el Senyor ens faci el do de viure harmònicament amb la realitat creada en la visió de l’ecologisme integral, ensenyat pel recordat papa Francesc en l’encíclica Laudato Si’. 

El tema de la creació és recurrent en la litúrgia. Ho veiem enel salmista, que moltes vegades integra en la seva lloança la creació i li dona veu. En el meravellós càntic dels tres joves que cantem a les Laudes festives. També en la primera col·lecta de la Nit de Pasqua, després de la lectura del poema de la Creació del Gènesi, en què s’afirma la relació entre la primera creació i la segona, aquesta més excel·lent, inaugurada per la resurrecció de Crist. El destí de la creació és el Crist, ja que tot ha estat creat per ell i destinat a ell (Col 1,16). D’aquí el zel per tenir cura de la creació i el deure moral que implica. La bellesa de la creació evoca la bellesa creadora que és Déu mateix. Per això ens sorprenen i són evocadors els grans espais (el cel, el mar) que no es poden abastar amb una sola mirada i són sempre més grans. La litúrgia mateixa fa símbol dels elements creats, del foc, de l’oli, de l’aigua i, sobretot del pa i del vi que, havent estat consagrats, ja formen part de la nova creació i són sagrament de la presència del Crist, ell, que en la plenitud del temps, serà tot en totes les coses. Els dons consagrats anticipen sagramentalment el destí final de tot l’univers creat. La litúrgia en els seus textos i en tants admirables fragments de l’Escriptura ens fa mirar la creació com a obra de Déu no tan sols en ella mateixa, sinó com donada als homes. Aquests l’han d’estimar, preservar i custodiar. Conscients que la degradació de la creació és sempre en detriment dels pobres de la terra.

La missa Pro custodia creationis, amb els formularis i els textos bíblics proposats, enriqueix el Missal romà, expressa la sensibilitat del nostre temps per la qüestió i fa perenne el magisteri del papa Francesc. Ens fa descobrir que nosaltres mateixos hem estat creats i destinats per la creu de Jesús a ser una creació nova (2Co 5,17). Alegrem-nos d’aquest nou formulari de la missa i contemplem en la creació la manifestació de la glòria de Déu (Sl 8,1ss).

La litúrgia ens situa en un discurs ecològic seriós, en la qual la vida humana, des de la seva concepció, és el do més preuat. La litúrgia ens fa descobrir que la finalitat de la creació és la persona humana, cridada a participar en  Crist del món nou que ha de venir. Esperem amb goig la versió en català de la nova missa sobre la custòdia de la creació. Que tingueu un bon estiu, que sigui també un temps per a Déu.