En els últims 100 anys el control i l’accés al petroli va determinar la geopolítica i va formar part del rerefons d’algunes guerres. Als poderosos els preocupava que el gas i el petroli arribés de manera regular i sense interrupcions als centres de producció industrial, l’economia depenia de la regularitat de la producció i distribució d’aquests combustible.

La preocupació de les elits econòmiques encara és significativa, però les noves tecnologies i la nova economia lligada a “lo digital” incorpora un altre element tan rellevant com el petroli, els minerals crítics o minerals estratègics. Matèries primeres imprescindibles per la transició energètica i per totes les tecnologies emergent. Aquests minerals en un temps no gaire llunyà poden jugar el paper polític que ha tingut el petroli i arribar a desplaçar-lo. Aquesta nova era tecnològica vindrà marcada per la dependència de certs mineral que formaran part del nucli dur de les relacions geopolítiques.

Alguns minerals com l’alumini i el grafit són essencials en materials militars com avions, helicòpters o portaavions. Del grafit: Xina controla el 77%, en el cas de l’alumini el 60%, qualsevol interrupció en la cadena de subministrament afectaria la producció de sistemes d’armes a la UE. Altres minerals essencials per l’electrònica com: litri, germani, neodimi, tel·luri o tantal, novament la Xina és el principal productor, controla el 93% del germani, el 80% del tungstè̀ i el 68% de les terres rares. Xina té la clau de molts minerals essencials per aquesta nova economia, el que provoca de Estats Units i la UE s’aboquin a pactar amb altres governs per assegurar-se el subministrament d’aquests minerals i mantenir la seva economia.

La Llei d’Energia de 2020 dels EUA defineix un “mineral crític” com un mineral no combustible o material mineral essencial per a la seguretat econòmica o nacional dels EUA i que té una cadena de subministrament vulnerable a possibles interrupcions. La Casa Blanca considera que els materials crítics són essencials per a la seguretat nacional.

Un informe de 2020 de la UE sobre matèries primeres crítiques afirma que hi ha 7 tecnologies importants per la defensa: les bateries, piles de combustible, tecnologia fotovoltaica, robòtica, drons, impressió́ 3D i tecnologies de la informació́ i la comunicació́ i 39 minerals necessaris per la seva producció. En definitiva en termes de seguretat, es considera que és imprescindible assegurar el subministrament d’aquests minerals i que qualsevol interrupció pot ser susceptible d’una resposta militar.

Cal tenir present que la Xina competeix per l’hegemonia mundial amb els EUA i al mateix temps es la principal subministradora d’aquest minerals. Els conflicte al voltant d’aquests minerals estarà al centre de les relacions polítiques, comercials o conflictes armats.