El I Simposi Internacional Reforma i Reformes en l’Església,organitzat per l’Ateneu Sant Pacià, va dedicar quatre sessions a la conversiópastoral de les parròquies, el ponent de les quals fou el P. James Mallon,sacerdot catòlic, pastor de la parròquia Saint Benedict (Nova Escòcia, Canadà).Pot sorprendre que en un congrés es dediqui tanta atenció a una sola proposta olínia pastoral, però va quedar palès que el P. Mallon ja té tot un públicfidel, especialment entre el clergat jove català. I algunes diòcesis iparròquies usen com a eina pastoral el seu llibre Una renovación Divina. De unaparroquia de mantenimiento a una parroquia misionera (BAC, 2016). Mallon hapromogut també el programa evangelitzador anomenat «Cursos Alpha», nascut afinals dels anys 70 en l’església anglicana de Holy Trinity Brompton a Londresque a partir de 1991 es va estendre a anglicans protestants i catòlics de 171països: en 10 sopars amb xerrades-debat i uns dies de convivència s’anuncia elkerygma de forma innovadora. El P. Mallon, amb un estil molt nord-americà i ambevidents tècniques de comunicació, va fer una agosarada diagnosi de la situacióde les parròquies i va oferir unes concrecions pastorals per a la sevarenovació, insistint en la identitat i el lideratge pastoral i donant pautesper construir comunitats de deixebles missioners en línia amb la ConferènciaGeneral del Celam a Aparecida (Brasil).

L’any 1975, l’acreditat historiador colombià GermanArciniegas, va publicar América en Europa, un assaig per posar en relleu lesinfluències i les aportacions americanes al pensament europeu. Una influènciaque avui es fa present també en la pastoral. Però la recepció de totainiciativa eclesial ha d’encarnar-se en cada església local amb un delicatprocés d’inculturació. Avui l’Església catòlica té un Papa argentí que, percert, no parla ja de nova evangelització com els seus predecessors immediats,sinó d’Església en sortida, amb un gran sentit d’escolta, de proximitat i ambvoluntat d’esdevenir hospital de campanya per a ferits en el cos i enl’esperit. Ningú no té una vareta màgica per revitalitzar el catolicisme. Larecepció de noves formes, per atractives que puguin semblar, s’ha de fer encomunió amb els bisbes i en congruència amb els plans pastorals de cada lloc.L’elaboració d’aquests plans —en el cas, per exemple, de Barcelona— requereixun acurat i llarg procés de discerniment i un diàleg sinodal entre tots elsagents pastorals, també entre els capellans de les diverses generacions.Esdevenir deixebles és un procés llarg que requereix un acompanyament proper. Imolts que en d’altre temps foren catòlics compromesos, avui es troben mancatsd’interlocutors i d’acompanyants eclesials.

En el proper número de Catalunya Cristiana us oferiremuna entrevista a fons amb el P. James Mallon, a qui cal felicitar pel seucoratge. Les seves propostes d’un cristianisme de presència, però, s’hand’harmonitzar amb les d’un cristianisme de mediació. No fos que volent defugirla imatge d’una Església com a club de selectes, caiguéssim en un altre tipusd’exclusivitat: la d’un cristianisme sord al batec del món.