Aquest dimarts, 9 de setembre, l’Ajuntament de Maspujols i la Diputació de Tarragona van presentar el projecte “Higini Anglès. Música i llegat”, un extens homenatge dedicat al musicòleg i sacerdot nascut a Maspujols l’any 1888. El projecte, que compta amb la col·laboració de l’arquebisbat de Tarragona, s’allargarà fins al març de 2026, i inclou conferències, concerts, unes jornades d’estudi i un premi de recerca amb l’objectiu de difondre i recordar el llegat científic, cultural i eclesial de Mn. Higini Anglès.
La presentació de l’homenatge va tenir lloc a la Sala Palau Bofarull de Reus, i va comptar amb la participació de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; el regidor de Cultura de Maspujols, Josep Ramos; i el musicòleg Dr. Joaquim Garrigosa, comissari del projecte.
Durant l’acte, Llauradó va remarcar que aquesta és “una gran oportunitat per a retre tribut a una de les figures més rellevants de la musicologia catalana i internacional del segle XX”. Per la seva banda, Garrigosa va posar de relleu la dimensió universal del treball del prevere i la seva tasca al capdavant d’institucions musicològiques, tot destacant que “mai va renunciar a la seva catalanitat, fins i tot en els moments difícils de la postguerra”.
Mn. Higini Anglès
Mn. Higini Anglès (1888-1969), deixeble de Felip Pedrell i Friedrich Ludwig, és considerat el millor referent de la ciència musicològica del segle XX a Catalunya. Va ser un sacerdot compromès amb l’Església i estretament vinculat a figures com Mn. Carles Cardó i el cardenal Vidal i Barraquer. Va dedicar la seva vida a la recerca i a la difusió de la música medieval i renaixentista, essent autor de l’obra cabdal La Música a Catalunya fins al segle XIII.
La seva trajectòria culminà amb el nomenament com a director-president del Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma, tot i que mai va deixar de servir la Biblioteca de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans: “El 1942 va ser nomenat membre numerari de l’Institut d’Estudi Catalans, justament en l’etapa de clandestinitat d’aquesta institució. Mai va deixar de ser present a Catalunya, fins i tot en la seva etapa com a director-president del Pontificio Istituto de Música Sacra de Roma, en què va obtenir el permís papal per a poder seguir essent director de la secció de Música de la Biblioteca de Catalunya i director de l’Instituto Español de Musicología”, va recordar el comissari de l’homenatge.
