Lleó XIV ha dedicat la intenció de pregària del Vídeo del Papa de novembre a “les persones que estiguin combatent amb pensaments suïcides, perquè trobin en la seva comunitat el suport, la cura i l’amor que necessiten i s’obrin a la bellesa de la vida”. El vídeo d’aquest mes ha comptat amb la col·laboració de la diòcesi nord-americana de Phoenix, que disposa d’una oficina pròpia per al ministeri de la salut mental. En parlem amb la directora d’aquesta oficina, Mary Permoda, que ha treballat a la diòcesi durant els darrers 38 anys en múltiples parròquies i funcions. Té una llicenciatura en Psicologia, un màster en Teologia i una certificació en direcció espiritual.

Quan i per què la diòcesi de Phoenix crea el Ministeri de Salut Mental?

El bisbe de Phoenix, John Dolan, té la seva pròpia experiència personal amb la mort per suïcidi. Va perdre tres germans i un cunyat per suïcidi. La seva germana Mary va ser la darrera pèrdua després que ell arribés a Phoenix. L’Oficina del Ministeri de Salut Mental va obrir una mica després que el bisbe Dolan arribés a la diòcesi de Phoenix. Va rebre un regal generós d’un fideïcomís local amb el qual podia fer el que volgués. No va trigar gaire a decidir d’obrir l’Oficina del Ministeri de Salut Mental.

La diòcesi de Phoenix va començar a desenvolupar el seu Ministeri de Salut Mental en resposta a la necessitat molt real i creixent de suport compassiu i centrat en la fe per a les persones i famílies que s’enfronten a problemes de salut mental. El ministeri va néixer del reconeixement que la salut mental és una part vital de la dignitat humana i que l’Església ha de ser un lloc on les persones trobin esperança, no estigma.

Quins serveis ofereix?

La missió del Ministeri de Salut Mental de la diòcesi és acompanyar les persones amb necessitats de salut mental a les nostres comunitats parroquials i escolars d’una manera catòlica, sostenible, ètica i significativa. L’enfocament d’aquest ministeri és l’educació, l’acompanyament i la defensa.

Proporciona una presència pastoral de suport, no un tractament clínic. Els serveis clau inclouen:

• -Sessions d’acompanyament i escolta dirigides per voluntaris capacitats del ministeri de salut mental
• -Grups de suport de tot tipus
• -Educació, tallers i capacitacions parroquials per ajudar el clergat i els líders parroquials a comprendre les necessitats i els coneixements sobre salut mental
• -Derivació a recursos, ajudant les persones a connectar-se amb professionals de la salut mental
• -Esdeveniments de conscienciació que fomenten la comprensió i redueixen l’estigma

El ministeri es basa en l’acompanyament: caminar al costat de les persones que pateixen i ajudar-les a accedir a l’atenció que necessiten.

Quin és el missatge que volen transmetre?

El missatge central és: no estàs sol, i la teva vida té dignitat i valor. La malaltia mental no és un fracàs espiritual. L’Església vol acompanyar totes les persones que passen per dificultats i assegurar-los l’amor de Déu, el suport de la comunitat i l’esperança que la curació és possible.

“La malaltia mental no és un fracàs espiritual”

Què és el més important: escoltar, no jutjar, acollir…?

Tot això és essencial, però escoltar sense jutjar és fonamental. La majoria de les persones que afronten desafiaments de salut mental necessiten algú que escolti la seva història amb compassió, en lloc de por o suposicions. D’aquí sorgeix una actitud acollidora, que crea un espai on les persones se senten segures, vistes i compreses. Quan escoltem bé, reflectim la misericòrdia de Crist.

Cada vegada hi ha més casos de malalties mentals. Què està passant a la nostra societat?

Hi ha diferents factors que contribueixen a aquest augment:

• -Més conscienciació i diagnòstic
• -Aïllament social, especialment entre els joves i els ancians
• -Pressions culturals, sobrecàrrega digital i comparacions constants
• -Factors d’estrès econòmics i familiars
• -Traumes, violència i inestabilitat

Tot i que alguns augments són a causa d’una identificació més bona, moltes persones se senten realment més aclaparades i desconnectades. El paper de l’Església és oferir comunitat, sentit i esperança, coses que sovint manquen a la nostra cultura.

Encara seguim estigmatitzant les persones que pateixen malalties mentals?

Sí, tot i que l’estigma està disminuint, continua existint. Moltes persones temem ser jutjades, incompreses o considerades “febles”. A les comunitats religioses, algunes persones temen que la seva lluita s’interpreti com una manca de confiança en Déu. Per això és tan important el ministeri de salut mental: contraresta l’estigma amb compassió, educació i una acollida visible.

A l’Església es parla molt poc de les malalties mentals que afecten els sacerdots, els religiosos… Per què és tabú? Què fem per acompanyar-los?

Històricament, hi ha hagut certa reticència a reconèixer les dificultats que travessa el clergat a causa de la preocupació pels escàndols, la vulnerabilitat o l’aparença “d’inadequació” per al ministeri. Però els sacerdots i els religiosos són humans: s’enfronten a l’estrès, la soledat, la depressió, l’ansietat i el dolor com qualsevol altra persona. L’Església ho reconeix cada cop més i està ampliant:

• -Programes de benestar per al clergat
• -Accés a assessorament i direcció espiritual
• -Xarxes de suport i formació contínua
• -Estímul als sacerdots perquè tingui cura de la seva salut mental i emocional

Un clergat sa condueix a parròquies sanes.

Què aporta la fe a l’hora de viure una malaltia mental?

La fe no substitueix l’atenció mèdica, però aporta una cosa essencial: sentit, esperança i la seguretat de la presència de Déu en el patiment. La pregària, els sagraments i el suport de la comunitat pot enfortir la resiliència.

“Estar connectat amb la teva fe és, en realitat, una protecció per a la teva salut mental”

La fe recorda a les persones que són estimades i que mai no estan abandonades, fins i tot quan les seves emocions se senten aclaparades.

Molt sovint, els familiars o amics d’algú que s’ha suïcidat tenen sentiments de culpa. Com poden superar-ho?

Els sentiments de culpa són molt comuns, però rarament es basen en la veritat. La sanació comença quan reconeixen el següent:

• -Ells no han causat la tragèdia
• -Les malalties mentals poden ultrapassar fins i tot les relacions més sòlides i els sistemes de suport més forts
• -La misericòrdia de Déu és infinita, i el seu ésser estimat és a les seves mans compassives

Els grups de suport, la teràpia i l’orientació espiritual poden ajudar-los a passar de la culpa al dol i, finalment, a la pau i l’esperança.

El testimoni del bisbe Dolan és impressionant. Com ha impactat la seva història? Què ens ensenya?

La franquesa del bisbe Dolan sobre la pèrdua de diferents membres de la seva família per suïcidi és molt impactant. Ens ensenya que les malalties mentals afecten totes les famílies, fins i tot les que ocupen llocs de lideratge, i que la vulnerabilitat és una forma de fortalesa. El seu testimoni anima altres persones a compartir les seves pròpies històries sense vergonya i ajuda l’Església a esdevenir un lloc de sanació en lloc de silenci.

El Papa ha dedicat la intenció de pregària de novembre a les persones que lluiten contra tendències suïcides. Manquen més figures públiques que parlin obertament sobre les malalties mentals?

És important que les figures públiques es pronunciïn, però quan el Papa planteja un tema, aquest ressona de forma espiritual i global. El seu missatge arriba a persones que poden sentir-se invisibles o desesperançades i recorda a tota l’Església que la salut mental és una prioritat pastoral.

La intenció de pregària del Papa no substitueix el debat públic, sinó que l’eleva i crida els catòlics a la compassió, la pregària i l’acció.