El darrer diumenge de setembre l’Església dedica una Jornada a sensibilitzar-nos, reflexionar i pregar per tots els migrants i refugiats que, en la majoria dels casos, es veuen obligats a deixar la seva terra. Sovint ens arriben notícies tràgiques sobre la mort de persones a les fronteres i a les rutes insegures cap als països rics.

Avui, doncs, diumenge 24 de setembre s’escau la 109 Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat. Aquesta data coincideix amb la festa de la patrona de la nostra ciutat i de la Província Eclesiàstica de Barcelona, la Mare de Déu de la Mercè, alliberadora de captius. Avui, fent nostra la mirada i la sensibilitat de la nostra patrona, fem que aquells que arribin a la nostra arxidiòcesi, forçats o amb el desig d’una vida millor, trobin en nosaltres la veu, els braços i la mirada d’una mare protectora i l’acolliment que ara necessiten. Per un moment podem imaginar què passaria si nosaltres fóssim en el seu lloc.

El missatge que el Sant Pare ens adreça per aquesta Jornada gira entorn de la llibertat que hauria de caracteritzar sempre la decisió de deixar la pròpia terra, una decisió que quan és forçada esdevé una experiència traumàtica i dolorosa. Sabem que revertir aquesta situació és una tasca molt complexa que correspon, en primer lloc, als governants, els dels països d’origen d’aquesta migració i també als dels països que la reben, com el nostre. Lamentablement, els interessos econòmics passen, de vegades, pel damunt de les persones i contribueixen a la seva misèria.

La comunitat internacional hauria de promoure la pau, l’estabilitat política i el creixement econòmic dels països pobres que són focus de migració irregular. Nosaltres, com a comunitat cristiana, també tenim una responsabilitat en aquesta dolorosa situació. Hauria de ser una preocupació pastoral compartida i prioritària facilitar unes bones condicions de vida a aquelles persones que han arribat forçades a casa nostra i que intenten refer la seva vida. No és només la tasca de Càritas Diocesana de Barcelona, del Secretariat de Pastoral amb els Migrants o d’altres entitats d’Església, que fan bona feina amb les seves limitades possibilitats, sinó que tota la comunitat hauria d’estar disposada a acollir, protegir, promoure i integrar tothom, sense deixar fora ningú. Aquest és un gran repte per a l’ Església i també per a la societat.

El camí sinodal que ens proposa el Papa ens porta a dirigir la mirada cap a les persones vulnerables, entre elles moltes persones migrants o refugiades, els “companys de viatge especials que hem d’estimar”. Preguem intensament per tal que ningú hagi d’abandonar casa seva per raó de la guerra, de la fam o d’unes condiciones indignes de vida.

Benvolguts germans i germanes, que la Mare de Déu de la Mercè ens ajudi a edificar un món més humà i fratern. Que ella, l’alliberadora de captius, ens obri els ulls i els cors perquè sapiguem acollir aquells que arriben a casa nostra cercant una oportunitat.

Felicitem totes les Mercès i els pares mercedaris per la seva labor pastoral a la nostra diòcesi, especialment per l’atenció que dediquen als presos.

Bona festa de la Mare de Déu de la Mercè a tots!

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!