El monjo de Montserrat Manuel Nin ha estat nomenat pel papa Lleó XIV bisbe exarca apostòlic i abat ordinari del monestir de Grottaferrata. El nomenament es va fer públic el dissabte 31 de gener a través del butlletí oficial de la Santa Seu, ja que aquesta abadia es regeix pel ritu bizantí grec i la seva circumscripció està immediatament subjecta al Vaticà. 

El Pare Nin, fill del Vendrell, on va néixer el 20 d’agost del 1956, ha tingut l’amabilitat de respondre aquest qüestionari que li hem fet arribar per mail.

Com valora el seu nomenament com a bisbe exarca apostòlic i abat ordinari del monestir de Grottaferrata?

Valoro aquest nomenament com un gest de tota confiança del papa Lleó XIV envers la meva persona, i sobretot envers el treball que durant 10 anys he i hem fet a Grècia. Grottaferrata és un monestir que té 1000 anys d’història i cal valorar-lo i ajudar-lo per tal que continuï essent la “pedra preciosa a la tiara pontifícia”, com va dir fa més de 100 anys el papa Lleó XIII.

És l’únic no italià de la Conferència Episcopal Italiana. Quina pot ser la seva aportació?

Pel que sé, sí, soc l’únic no italià a la CEI. Crec que puc aportar-hi sobretot la meva experiència pastoral i de coneixement i estima de l’Orient Cristià. També fer present la realitat on Itàlia, Espanya, França…. i tants altres països estan inserits.

Quines són les característiques pròpies del monestir de Grottaferrata?

Grottaferrata és un monestir mil·lenari, de tradició bizantina oriental catòlica. Aquest fet, entre altres coses, subratlla la dimensió realment catòlica, estesa d’Orient a Occident, que l’Església té sempre. Un monestir amb una biblioteca important i una dimensió cultural i intel·lectual molt notable.

Vostè continua sent monjo de Montserrat. Com es viu l’espiritualitat montserratina en la distància?

A Montserrat m’hi vaig formar fa cinquanta anys i el monestir va ser i continua essent casa meva. Vaig aprendre a pregar, personalment i comunitàriament. Vaig aprendre a viure en comunitat. A treballar en comunitat. A sentir i viure com a comunitat monàstica i com a Església.

“Seria ideal unificar la data de la Pasqua, però si algun acord, en el moment actual, ha de crear noves tensions o divisions, jo soc del parer de continuar com fins ara”

Com viu vostè el fet de ser pont entre les Esglésies d’orient i d’occident? Quin és l’enriquiment mutu?

Les Esglésies cristianes han de continuar vivint i respirant “amb dos pulmons”, com va dir sant Joan Pau II. Aquest fet li dona una gran riquesa humana, espiritual i eclesial, i l’ha d’ajudar a veure la riquesa que hi ha “en cadascun dels dos pulmons”.

El viatge del Papa a Nicea en els 1.700 anys del primer concili ecumènic, ha suposat un avenç en el camí ecumènic?

El viatge ha estat un moment important per una banda per la commemoració del concili ecumènic del 325 i pel que va suposar i suposa en la professió de fe cristiana. A nivell ecumènic ha estat important pel fet que a Nicea fa uns mesos hi van ser presents totes les Esglésies cristianes d’Orient i d’Occident, pregant juntes a través del Papa i dels patriarques, els Pares de cadascuna d’aquelles Esglésies.

S’ha parlat molt de la possibilitat d’unificar la celebració de la Pasqua. Som més a prop d’aquest camí?

La qüestió de la data de la Pasqua és molt complexa, s’hi barregen qüestions de calendari… Seria ideal unificar la data, però si algun acord, en el moment actual, ha de crear noves tensions o divisions, jo soc del parer de continuar com fins ara.