Còrdova va viure el Magne Via Crucis de les nostres germandats i confraries, que va enaltir la religiositat popular amb el pas de les imatges pels carrers de la ciutat. Aquesta celebració ressona en el sisè centenari de l’arribada del primer Via Crucis a Còrdova, pel beat Àlvar de Còrdova, des de Jerusalem. Va ser des de Còrdova on es va produir l’extensió del Via Crucis arreu d’Espanya, a Europa i arreu del món. Com ha recordat el delegat diocesà de Germandats i Confraries, Pedro Soldado, els Via Crucis ocupen un lloc preferent a la litúrgia dels confrares, no només perquè irradien amb emoció i encant les escenes del drama de la passió de Crist, sinó perquè porten en la seva essència més viva la contemplació i adoració del misteri de la redempció. I si temps enrere la pietat popular ha estat vista amb desconfiança, a partir del Concili Vaticà II ha estat objecte de “revalorització” pels diferents Papes de l’Església. Pau VI, en la seva exhortació apostòlica Evangelii nuntiandi, li va donar un impuls decisiu en assenyalar que “pietat popular” reflecteix una “set de Déu” que només els pobres i senzills poden conèixer i que “capacita de generositat i sacrifici fins a l’heroisme quan es tracta de manifestar aquesta fe”.

El papa Francesc a Amèrica Llatina va parlar extensament de la “religiositat popular”, assenyalant que es tracta “d’un tresor preciós de l’Església catòlica” i que en ella “apareix l’ànima dels pobles llatinoamericans”. El papa Lleó XIV, al Jubileu de les Confraries, els va agrair que “mantinguin viu el gran patrimoni de la pietat popular”.

En aquesta hora difícil de la història, la fe de la gent més senzilla ha posat als carrers de la ciutat dels califes, juntament amb les imatges dels seus Crists i Marededeus, nous horitzons d’il·lusió i d’esperança.