Per primera vegada en la història moderna, els tubs d’un orgue medieval han fet ressonar la seva veu autèntica, després de gairebé 800 anys de silenci. Ha passat a Jerusalem, on el musicòleg valencià David Catalunya ha interpretat el cant litúrgic del segle XI Benedicamus Domino Flos filius fent servir els tubs originals de l’Orgue de Betlem.

Les restes de l’orgue de Betlem, conformades per 222 tubs de coure en un estat de conservació excepcional, daten del segle XII i van ser descobertes sota terra, i per casualitat, durant unes obres de renovació a prop de la basílica de la Nativitat, a principis del segle XX. Per a David Catalunya, la troballa de l’orgue de Betlem és semblant al descobriment de la baula perduda de l’evolució humana: “És equiparable a la troballa de l’esquelet de l’australopitec Lucy. Hi ha parts de la història de l’orgue que s’han esborrat completament i teníem un buit històric molt ampli. L’orgue de Betlem cau enmig d’aquest forat, entre els orgues de l’antiguitat romana i els renaixentistes”, explicava David Catalunya en una entrevista a Catalunya Cristiana del 5 de març del 2023.

El cas de l’orgue de Betlem és únic, perquè l’instrument es va amagar amb la idea de preservar-lo, enmig d’una època de gran inestabilitat política a Terra Santa. “És com una càpsula del temps. Aquests tubs no han estat tocats ni modificats des del segle XII”, explicava Catalunya. Segons les seves indagacions, l’orgue hauria arribat des de França en temps dels croats i hauria estat enterrat amb molta cura cap a l’any 1244, per protegir-lo dels atacs turcs contra Betlem i d’altres bastions cristians a Palestina.

DAVID CATALUNYA

“És com una càpsula del temps. Aquests tubs no han estat tocats ni modificats des del segle XII”

“El vespre abans de la invasió, els clergues llatins el van soterrar, juntament amb un conjunt de campanes i diversos objectes litúrgics. Els van enterrar en dos llocs diferents, amb l’esperança que el culte de ritu llatí es restaurés a Betlem”, va explicar l’investigador.

El fet que l’instrument es guardés amb l’objectiu de fer-lo servir en el futur, juntament amb el clima sec de Terra Santa, que és procliu a la conservació d’aquests elements, són alguns dels factors que expliquen l’alt grau de conservació dels tubs. “Per primera vegada tenim un tub d’orgue medieval que encaixa perfectament amb les descripcions de l’època, cosa que ens permetrà copiar-lo amb molta exactitud”, afegial’investigador.

El projecte és fruit d’una col·laboració internacional entre l’Institut Complutense de Ciències Musicals, el Museu de Terra Santa i la Custòdia de Terra Santa, i se centra en l’orgue amagat sota la basílica de la Nativitat.

En la presentació oficial, celebrada al Convent de Sant Salvador a Jerusalem, hi van participar investigadors i representants de les institucions implicades. L’orgue passarà a formar part del Museu d’Art i Història de Terra Santa, a la sala del claustre musical, que s’està realitzant a Jerusalem. El museu, promogut per la Custòdia de Terra Santa amb el suport del govern i del consolat belga, vol valoritzar el patrimoni cristià com a pont cultural entre pobles i religions.