Un dels darrers textos que va signar el Papa Francesc abans de patir la malaltia té com a títol Antiqua et Nova. És una Nota sobre la relació entre la intel·ligència artificial i la intel·ligència humana que va realitzar conjuntament el Dicasteri de la Fe i el Dicasteri per la Cultura i l’Educació el 28 de gener del 2025.
En la darrera part del seu pontificat, el Papa Francesc va reivindicar la necessitat d’un govern ètic de la Intel·ligència Artificial a nivell global i va reunir els principals caps d’Estat del món per compartir la seva reflexió sobre les possibilitats i els perills d’aquests sistemes tecnològics tan sofisticats.
Encara cal estudiar a fons el llegat que ens deixa i, especialment, aquesta nota que obre un camí per afrontar el bon govern de la Intel·ligència Artificial i per posar-la al servei de la dignitat de la persona humana i, particularment, dels grups més vulnerables. En ella distingeix amb nitidesa les peculiaritats de la intel.ligència humana en relació a aquests sistemes que imiten la nostra intel.ligència i en alguns aspectes la superen extraordinàriament com en la velocitat de càlcul o en la retenció d’informació.
El Papa Lleó XIV en una de les seves primeres intervencions públiques s’ha referit ja a la Intel·ligència Artificial. És molt probable que durant aquest pontificat, aquest Papa que, a més a més de ser teòleg i doctor en Dret Canònic, és matemàtic, tingui una especial atenció a aquesta temàtica que és un dels principals temes que cal afrontar globalment i, sobretot, introduir criteris i límits.
El tractament que en va fer el Papa Francesc, assessorat per Paolo Benanti, és molt ponderat. No sucumbeix ni a la tecnofòbia, ni tampoc a la tecnolatria. És capaç d’entreveure les extraordinàries possibilitats que ofereixen aquests sistemes d’Intel·ligència Artificial en molts camps de la vida com en la salut, en la recerca, en l’educació, en la producció i en el lleure, però, a la vegada, adverteix dels perills i dels problemes que pot comportar un ús indiscriminat i arbitrari d’aquests sofisticats ginys tecnològics.
Seguint l’estela de Benet XVI en la seva darrera encíclica, Caritas in veritate, el Papa Francesc va criticar el paradigma tecnocràtic, que no és el mateix que criticar la tecnologia ni el desenvolupament científic, sinó la idolatria de la tècnica i el que també s’ha anomenat el cientisme.
El nom del nou Papa no és una casualitat, com tampoc no ho va ser el nom de Francesc que va triar Jorge Mario Bergoglio. El flamant Papa ha triat com a referent el Papa Lleó XIII. Aquest Papa és conegut com el pare de la Doctrina Social de l’Església, perquè va publicar en 1891 la primera encíclica amb el títol Rerum Novarum.
Lleó XIII va ser especialment sensible a la revolució industrial, a la situació dels obrers en les fàbriques i a tot el sofriment social que va causar la industrialització d’Europa. En ella, discerneix què cal fer a la llum de l’Evangeli i introdueix un conjunt de criteris que van ser llegits i especialment rebuts en el món. També a casa nostra de la mà de Josep Torras i Bages, Bisbe de Vic, i per altres pensadors. També és bo recordar que un dels llibres que va estar a la tauleta de nit de Lleó XIII fou El criteri de Jaume Balmes, el gran filòsof vigatà. Lleó XIII va discrepar de la solució al problema obrer que va proposar Karl Marx i Friedrich Engels en El Manifest del Partit Comunista de 1848, però, sense citar-los, proposa una altra forma d’abordar el problema que no passa ni per la lluita de classes, ni per la revolució, ni per la usurpació de la propietat privada.
El Papa Lleó XIV triant aquest nom com a Pontífex mostra com l’Església ha d’estar atenta a les coses noves que sorgeixen, com, per exemple, la irrupció de la Intel·ligència Artificial i que cal discernir-les a la llum de l’Evangeli. En aquest sentit, és d’esperar que el seu pontificat aporti criteri i llum en aquestes qüestions i que continuï la labor començada pel Papa Francesc i expressada en la nota citada més amunt.
