Avui ha començat el Tridu Pasqual, on un any més “el Senyor ens portarà al cim de la seva missió, perquè la seva passió, mort i resurrecció esdevinguin el cor de la nostra missió”. Davant d’una basílica de Sant Pere atapeïda de fidels, el papa Lleó XIV ha presidit aquest matí la seva primera missa crismal com a Bisbe de Roma, en què ha reflexionat sobre la missió a la qual Déu ens consagra com al seu poble: “És la missió cristiana, la mateix de Jesús, no una altra. Hi participa cadascun segons la seva pròpia vocació i en una obediència molt personal a la veu de l’Esperit, però mai sense els altres, mai descurant o trencant la comunió!”

Amb aquesta descripció tan clara el Papa iniciava la seva homilia, en la qual ha recordat a bisbes i preveres que, en renovar les seves promeses, “estan cridats al servei d’un poble missioner”. Després, ha enumerat els tres secrets de la missió cristiana: despreniment, encontre i rebuig.

En primer lloc, el Papa ha explicat que tenir una missió en la vida implica sortir de la zona de confort i aquí ha donat a conèixer el primer secret de la missió cristiana: el despreniment. Per il·lustrar-lo, ha posat l’exemple de Jesús. Després de rebre la força de l’Esperit un cop batejat, Ell torna a Natzaret, el lloc on va créixer i que li resulta familiar. Això no obstant, aquest mateix lloc, que representa seguretat i estabilitat, és el que ha d’abandonar per començar la seva missió.

L’ensenyament principal és que “tota missió comença amb aquest tipus de buidament, en què tot reneix. La nostra dignitat de fills i filles de Déu no se’ns pot treure, ni es pot perdre, però tampoc no poden esborrar-se els afectes, els llocs i les experiències que es troben a l’origen de la nostra vida. Som hereus de tant bé i, alhora, dels límits d’una història en què l’Evangeli ha de dur llum i salvació, perdó i guarició” assegura el Papa.

El Pontífex insisteix: “La missió comença per la reconciliació amb els nostres orígens” perquè “no hi ha pau sense el valor de partir, no hi ha consciència sense la gosadia del despreniment i no hi ha alegria sense arriscar”. Lleó XIV ens recorda avui que som el Cos de Crist si ens posem en moviment, sortint de nosaltres mateixos, fent les paus amb el passat sense quedar-nos-en presoners: “Tot es recupera i es multiplica si primer se’n deixa anar, sense por. És un primer secret de la missió. I no s’experimenta un sol cop, sinó en cada nou començament.”

Evangelitzar amb respecte, no amb prepotència

Després del despreniment, hi ha la llei de l’encontre. El Papa ha explicat que, al llarg de la història, “la missió ha estat no poques vegades trastocada per lògiques de domini, totalment alienes al camí de Jesucrist”. Per això, recorda que “ni en l’àmbit pastoral, ni en l’àmbit social i polític, el bé pot provenir de la prepotència”.

“Els grans missioners són testimonis d’atansaments curosos, el mètode dels quals consisteix a compartir la vida, el servei desinteressat, la renúncia a qualsevol estratègia calculadora, el diàleg i el respecte”, ha comentat el Sant Pare.

Després, ha detallat les pautes sobre com evangelitzar, però no en el sentit de “convèncer” o “conquerir”, sinó amb humilitat i respecte envers les comunitats: “Cal arribar amb senzillesa al lloc al qual se’ns envia, honorant el misteri que cada persona i cada comunitat du amb si mateixa: una sacralitat que ens transcendeix arreu i que es vulnera quan ens comportem com amos dels llocs i de la vida aliena.”

El Papa ha redefinit també el paper dels qui evangelitzen, afirmant amb claredat: “som hostes” i especificant que ho són els bisbes, els sacerdots, les religioses i el religiosos, i tots els cristians. De fet, pel que fa al segon secret de la missió, el Papa l’ha definit de manera ben senzilla: “Per acollir hem d’aprendre a deixar-nos acollir. Fins i tot els llocs on la secularització sembla més avançada, no són terra de conquesta, ni de reconquesta, la missió no és una aventura heroica d’algú, sinó el testimoni viu d’un Cos amb molts membres.”

Esperança i fortalesa en la missió cristiana

La tercera dimensió de la missió cristiana és potser “la més radical”, ha assegurat el Pontífex en la seva homilia. Es tracta de la dramàtica possibilitat de la incomprensió i del rebuig: “El que ens disposem a celebrar a partir d’aquesta tarda ens compromet a no fugir, sinó a “passar enmig” de la prova, com Jesús, qui, arrossegat per la gent fins a la vora del precipici, «passant enmig d’ells, va continuar el seu camí»”, ha explicat el Papa.

Finalment, el papa Lleó XIV ha parlat d’esperança i de fortalesa en la missió cristiana, fins i tot davant del fracàs: “Podem travessar en la nostra vida situacions en què sembla que tot ha acabat. Llavors ens preguntem si la missió ha estat inútil.” Però davant d’aquesta sensació, el Papa ha proposat dos exemples dels qui van confiar plenament en Déu fins al final. Així, ha citat Óscar Arnulfo Romero, el qual confiava que Déu acompanyava la seva vida i la seva mort, i Joseph Bernardin, el qual va afrontar les seves pors amb fe i pregària, tot descobrint força on abans hi havia temor.