El Papa “va heretar” el viatge a Nicea del seu predecessor, Francesc, que tenia programada aquesta visita per al mes de maig. No va poder ser i va ser Lleó XIV qui va recollir la invitació per celebrar el 1.700 aniversari del Concili de Nicea a terres turques.
A aquest país va afegir el Líban al seu itinerari. Francesc també desitjava viatjar al país dels cedres. Ho va anunciar diverses vegades i durant el seu pontificat hi va haver diferents intents, però la situació al país es va tornar cada vegada més insostenible, especialment des de l’explosió del Port de Beirut. A això s’hi va sumar l’enquistament polític que va provocar que el Líban no pogués formar un govern estable en més de dos anys.
Turquia i el Líban són terres estimades pels Pontífexs
Quatre papes abans que Lleó havien visitat Turquia. Tres el Líban. Si hi ha una paraula que defineixi el viatge a Turquia aquesta és l’ecumenisme. El Sant Pare va aterrar el dia 27 de novembre a Ankara, primera etapa del viatge. Com és habitual, la primera jornada del Pontífex en un país va estar dedicada a les autoritats civils. Des del 2014, Turquia no rebia un Papa. L’amfitrió, aleshores com ara, va ser Erdoğan.
Després de la visita al mausoleu de Mustafà Kemal Atatürk, el pare de la moderna Turquia, Lleó XIV va acudir al Palau Presidencial per reunir-se amb el president turc. Va ser rebut amb un destacament de cavalleria i tots els honors i, a la seva trobada privada, van parlar d’Ucraïna, Gaza i migracions.
Després el Pontífex es va dirigir a les autoritats turques, els membres de la societat civil i els components del cos diplomàtic acreditat davant d’Ankara. En la seva intervenció va reivindicar la importància dels cristians a Turquia, país massivament musulmà on els catòlics només són uns 33.000. L’Església catòlica no té personalitat jurídica a Turquia i l’Estat només reconeix jurídicament com a minoria els cristians apostòlics armenis, els ortodoxos grecs i els jueus. A la pràctica suposa que els catòlics no poden construir-hi noves esglésies.
Lleó, al Palau Presidencial, va insistir que la Santa Seu vol cooperar “en la construcció d’un món millor amb l’aportació d’aquest país, que constitueix un pont entre Orient i Occident, entre Àsia i Europa, i una cruïlla de cultures i religions”.
Des d’Ankara, el successor de Pere va viatjar a Istanbul per continuar amb la seva agenda. La seva segona jornada va començar amb la trobada amb l’Església local a la catedral de l’Esperit Sant, on els fidels el van acollir calorosament. “La història que ens antecedeix no és simplement per recordar i després arxivar en un passat gloriós, mentre observem resignats com l’Església catòlica s’ha reduït numèricament. Al contrari, estem convidats a adoptar la mirada evangèlica, il·luminada per l’Esperit Sant”, els va dir el Papa, que també els va recordar “la lògica de la veritat”. Per això, els va animar a continuar sent “llavor i llevat del Regne”.
El Papa també es va reunir de manera privada amb el Gran Rabí de Turquia i, a continuació, va visitar una residència de gent gran. Va conèixer la tasca de la Llar d’Avis de les Germanetes dels Pobres a Istanbul, on unes poques religioses tenen cura de 60 ancians abandonats o malalts, de diferents nacionalitats i religions. Entre ells hi ha un bisbe agustí Louis Pelâtre, vicari apostòlic emèrit d’Istanbul, a qui Lleó va saludar amb gran afecte.
La religiosa responsable de la llar va donar les gràcies al Papa per la seva visita perquè reflecteix l’amor de Crist pels membres més vulnerables i oblidats de la societat. Per la seva banda, el Pontífex va pronunciar un discurs en què va lamentar la falta de respecte pels grans. Després d’aquesta emotiva visita, Lleó es va traslladar en helicòpter a Iznik, l’antiga Nicea.
El govern turc va posar l’aparell a disposició del Papa. Per això, el Pontífex va voler agrair personalment el desplegament que les autoritats van disposar per a la visita. Una de les mesures més contundents va ser la impressionant seguretat a cada esdeveniment. Els carrers es van tancar al pas de Lleó i als llocs de culte es va extremar la vigilància. De fet, segons la premsa turca, a Iznik va ser interceptat per la policia Ali Agca, que va atemptar contra Joan Pau II. Agca va declarar que volia parlar uns minuts amb Lleó XIV.
El Pontífex es va trobar, per tant, una Iznik blindada. Allí va recalar per celebrar el motiu principal del seu viatge, la commemoració dels 1.700 anys del Concili de Nicea. Amb el llac Iznik de fons i el sol a punt de pondre’s sobre les ruïnes de la basílica de Sant Neòfit, els representants i caps de les Esglésies de diferents denominacions cristianes, juntament amb el Patriarca Ecumènic Bartomeu i el Papa Lleó XIV, van evocar el Credo que va emanar de Nicea.
Van proclamar la “unió comuna en una fe i en un baptisme” per expressar la seva voluntat de continuar caminant cap a la unitat i així posar fi “a l’escàndol de les divisions”. El Papa va parlar d’aquest escàndol en la seva intervenció, en què va recordar que el Credo Niceno és un vincle que ja uneix tots els cristians. Va afirmar que els cristians reconciliats poden donar un millor testimoniatge de Crist en un món ferit pels conflictes.
Lleó XIV també va visitar la Mesquita Blava d’Istanbul, encara que, a diferència de Benet XVI o Francesc, va preferir no resar al seu interior. Després en la tercera jornada va visitar l’església siriana-ortodoxa de Mor Ephrem, el primer i únic temple cristià construït a Turquia en els darrers 100 anys. En aquest temple va mantenir una trobada privada amb els altres patriarques i representants cristians amb què va estar a Iznik.
La jornada es va completar amb una trobada a l’església patriarcal de Sant Jordi, la seu del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble. Allí va participar en la Doxologia al costat de Bartomeu. Tots dos van subscriure una declaració conjunta en què van constatar la voluntat de caminar “amb ferma determinació per la via del diàleg, en l’amor i en la veritat cap a la restauració anhelada de la plena comunió entre les nostres Esglésies germanes”.
A més, sostenen que “la meta de la unitat cristiana inclou l’objectiu de contribuir a la pau entre tots els pobles” i condemnen la instrumentalització de la religió i el nom de Déu amb finalitats violentes. Lleó XIV va celebrar més tard missa per als catòlics de Turquia en un gran recinte ple amb unes 4.000 persones, també arribades d’altres punts del Pròxim Orient. A la seva homilia va exhortar els fidels a ser ponts entre els membres de les seves comunitats, entre les altres confessions cristianes i entre les altres religions.
A la quarta i última jornada el Papa va voler continuar tenint gestos ecumènics. Va visitar la comunitat armènia a la seva catedral i després va tornar a la seu del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble per participar en una Divina Litúrgia amb motiu de la festivitat de Sant Andreu, pare de l’Església ortodoxa.
Des de la trobada del 1964 entre Pau VI i el Patriarca Atenàgoras, que va marcar la fi d’una enemistat de 1000 anys, una delegació ortodoxa participa a Roma en les celebracions per Sant Pere i Sant Pau i una vaticana fa el mateix a Istanbul per Sant Andreu. En acabar la Divina Litúrgia, el successor de Pere i d’Andreu van impartir conjuntament la benedicció ecumènica. L’abraçada entre tots dos va ser el gest que va posar el colofó d’or al viatge i va simbolitzar el pas endavant en el camí de la unitat il·luminat la tarda anterior a la històrica Nicea.
A Turquia no hi va haver carrers amb munions i passeig en papamòbil del Pontífex, però al Líban sí. El Papa va recalar en un país dels cedres ferit per la crisi econòmica crònica, l’explosió del port de Beirut i la nul·la justícia contra els responsables i la guerra amb Israel. Tot i que ja es podria dir que la visita de Lleó XIV al Pròxim Orient i la seva contínua petició de pau ha donat un primer fruit i és que, per primera vegada des del 1991, Israel i el Líban mantindran converses de pau.
Lleó va recalar en una plujosa Beirut, però el clima advers no va ser capaç de desanimar els fidels que li van donar una rebuda espectacular. Al país dels cedres, el Pontífex es va donar un autèntic bany de masses en cadascun dels esdeveniments. Com a Turquia, la primera jornada va transcórrer entre les autoritats civils. La configuració política del Líban en fa un cas particular. Per Constitució, el president ha de ser cristià, el primer ministre musulmà sunnita i el president del parlament musulmà xiïta. Lleó va departir amb cadascun i després va pronunciar el seu primer discurs. Va assegurar que els libanesos són un poble que no es rendeix i que sap renéixer amb valentia. Això els fa constructors de pau i pacificadors.
També va instar les autoritats que no s’allunyin de les necessitats del seu poble i que treballin per evitar la diàspora, sobretot entre els més joves perquè “no se sentin obligats a abandonar la seva terra i emigrar”. Abans de marxar a descansar després d’una extenuant jornada, el Papa va voler visitar unes Carmelites. La primera jornada completa del Pontífex a Beirut va començar en un lloc molt estimat pels libanesos i per tots els cristians del Pròxim Orient: el monestir de Sant Maroun a Annaya, on hi ha la tomba de sant Charbel Maklūf.
El Papa va resar davant la seva tomba i, en un breu discurs, va assegurar que sant Charbel va ensenyar “la pregària als qui viuen sense Déu, el silenci als qui habiten enmig de l’enrenou, la modèstia als qui viuen per aparentar i la pobresa als que busquen les riqueses”.
“Sant Charbel va ensenyar la pregària als qui viuen sense Déu, el silenci als qui habiten enmig de l’enrenou, la modèstia als qui viuen per aparentar i la pobresa als que busquen les riqueses”
Després va acudir a un altre dels llocs més estimats pels libanesos, cristians i musulmans: el santuari de la Mare de Déu del Líban a Harissa. Allí es va trobar amb l’Església libanesa en una trobada en què agents de pastoral i sacerdots van explicar al Pontífex la duresa de la realitat libanesa.
El país dels cedres aquests anys ha acollit aproximadament dos milions de refugiats de la regió, quan té poc més de quatre milions d’habitants, es troba en col·lapse econòmic i amb un Estat pràcticament inoperant. En una visita posterior a un hospital psiquiàtric va poder comprovar de primera mà la ingent obra de l’Església al Líban, coneguda en un altre temps com a “la Suïssa del Pròxim Orient” per l’alt nivell de vida de què gaudien els seus habitants.
Lleó també va participar en una trobada ecumènica i interreligiosa celebrada a la plaça dels Màrtirs de la capital. “En una època en què la convivència pot semblar un somni llunyà, el poble libanès, tot abraçant diferents religions, s’erigeix com un poderós recordatori que la por, la desconfiança i els prejudicis no tenen l’última paraula, i que la unitat, la reconciliació i la pau són possibles”, va dir el Pontífex.
A la tarda es va reunir amb els joves a la seu patriarcal de Bkerké. 15.000 nois i noies, no només del Líban, van participar a l’esdeveniment, en què el Papa els va demanar que siguin “la saba de l’esperança” del país dels cedres. Els va convidar a canviar el curs de la història per projectar plegats “un futur de pau i desenvolupament” i construir un món millor del que van trobar.
Els libanesos lluiten per això i per la justícia per a les víctimes de l’explosió del port de Beirut del 4 d’agost del 2020. La desídia i la negligència van provocar que s’emmagatzemessin durant anys a les sitges del port perillosos materials químics que van explotar aquella tarda deixant un rastre terrible de mort i destrucció. La justícia no ha arribat i, de fet, diversos exponents de la societat libanesa, entre ells el mateix Patriarca maronita, han denunciat obstrucció i manca de voluntat política per depurar responsabilitats.
A l’epicentre de la tragèdia, el Papa va resar uns instants i va consolar diversos dels familiars de les víctimes que li van mostrar les fotografies dels seus éssers estimats. En aquest dolorós lloc va celebrar una multitudinària Eucaristia de comiat a què van assistir uns 150.000 fidels. Lleó XIV a la seva homilia va convidar els libanesos a trobar la llum que brilla en la profunditat de la nit, malgrat la pobresa, el patiment, la crisi econòmica, la paràlisi política o la violència.
I es va acomiadar amb aquestes paraules, a més de dir-los que porta al cor els sofriments i les esperances del Líban: “Cadascú ha de posar-hi de la seva part i tots hem d’unir esforços perquè aquesta terra pugui recuperar la seva esplendor. I només hi ha una manera de fer-ho: desarmem els cors, deixem caure les armadures de les nostres tanques mútues, despertem en el més profund del nostre ésser el somni d’un Líban unit, on triomfin la pau i la justícia, on tothom pugui reconèixer germans i germanes.”
“Tots hem d’unir esforços perquè aquesta terra pugui recuperar la seva esplendor”
Proper destí, ¿Algèria?
Lleó no va trencar amb la tradició de la roda de premsa a l’avió papal. De fet, en va fer dos i fins i tot va respondre les preguntes dels periodistes durant el tradicional recorregut que el Papa fa per l’avió saludant els informadors que l’acompanyen. Preguntat si els espanyols poden albergar l’esperança d’una visita de Lleó XIV a Espanya, el Papa va respondre que poden albergar “més que una esperança”. Qui sap si aquesta propera visita es pugui fer el 2026 amb Barcelona com a principal destinació amb motiu de la finalització de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família i una possible beatificació d’Antoni Gaudí. Però va confessar que potser el proper viatge immediat es produeixi a Algèria, després de les empremtes de Sant Agustí.
Després de finalitzar la visita a terres turques, el Papa va voler respondre dues preguntes relacionades amb el paper d’Ankara com a mediador en els conflictes d’Ucraïna o Gaza. Per al Papa, Turquia exemplifica com les religions poden viure en pau i pot contribuir a la pau en tots dos conflictes gràcies a la influència d’Erdogan. Durant aquest trajecte, Lleó va voler revelar que, en la reunió amb els caps i representants de les altres Esglésies cristianes a l’església sirià-ortodoxa de Mor Ephrem, es va parlar d’una nova gran trobada ecumènica a Jerusalem el 2033 amb motiu del bimil·lenari del naixement de Crist.
Durant les trobades amb la premsa a l’avió papal es va mostrar tranquil, loquaç i parlador, tant que ho va fer en anglès, espanyol i italià. Durant 25 minuts va respondre les preguntes dels informadors que el van poder acompanyar.
El Pontífex va reiterar que vol que el seu proper viatge sigui a Algèria on “sant Agustí és molt respectat com a fill de la pàtria”. Lleó XIV considera que aquest és un bon destí a més perquè també permetria continuar amb el diàleg “entre el món cristià i el món musulmà”. Va afegir que també vol visitar Amèrica Llatina properament i que el país triat seria, sens dubte, el Perú. A preguntes dels periodistes, el Papa també va parlar d’alguns aspectes del viatge, de Veneçuela, d’Ucraïna i de qüestions més personals.
Va assegurar que està convençut que la pau és possible al Pròxim Orient i que continuarà els seus contactes amb els líders mundials encarregats que sigui així. Fins i tot preguntat si havia tingut contacte amb algun representant de Hezbollah, el Papa va aclarir que s’havia reunit al Líban amb “representants de diferents grups que representen autoritats polítiques, persones o grups que tenen alguna cosa a veure amb els conflictes interns o fins i tot internacionals a la regió”.
Sobre la invasió russa d’Ucraïna, ha afirmat que qualsevol pla de pau ha d’incloure Europa i ha de ser “una pau justa”. Sobre Veneçuela, davant de la intenció de Trump d’intervenir militarment, el Pontífex va advocar per una solució dialogada. Va indicar que, juntament amb el nunci i la Conferència Episcopal Veneçolana, “estem buscant formes per calmar la situació”. A més, va parlar del fet que a alguns a Europa tenen por perquè veuen l’islam com una amenaça per a la identitat cristiana. El Pontífex va posar com a exemple de convivència el Líban i va afirmar que aquestes pors vénen provocades pels qui “estan en contra de la immigració”. Per això, va apel·lar a la unitat i la fraternitat.
Al desembre Lleó XIV fa set mesos de pontificat i el conclave també va ser un tema de la roda de premsa a l’avió papal. Va explicar als periodistes que la seva idea, fins fa poc més de dos anys, era jubilar-se. Després va ser cridat a Roma i després va morir Francesc. Ell va començar a ser favorit al conclave: “Vaig respirar profundament i vaig dir: ‘Aquí estem, Senyor, tu ets el cap, tu guies el camí’”. Va explicar a més que hi ha un llibre que defineix molt bé la seva espiritualitat. Es titula La pràctica de la presència de Déu, escrit pel germà Lorenzo, un carmelita francès que va viure al segle XVII.
