Conèixer la realitat per transformar-la. Aquest és el propòsit principal de l’informe Foessa que, en la seva novena edició, desvetlla una realitat on es cronifica la desigualtat i una societat que accepta amb naturalitat que hi hagi descartats, principalment les persones migrades, la infància i la joventut i les dones. Davant d’un context que podria portar al descoratjament, ahir dimecres al vespre la sala d’actes de Cristianisme i Justícia es va omplir no per parlar de les xifres i els percentatges vergonyants de la pobresa, sinó per il·luminar-los a la llum de la fe.
La convocatòria “Lectura creient del IX informe Foessa. Un camí cap al discerniment” va aplegar un centenar de persones que van prestar atenció a l’exposició de Raúl Flores Martos, secretari tècnic de Foessa, i Miriam Feu Puig, secretària general de Càritas Catalunya, en un format similar a la revisió de vida (en comptes del clàssic veure-jutjar-actuar), reconèixer–interpretar–escollir. Aquest acte complementava en clau més eclesial la presentació de l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a la diòcesi de Barcelona que es va fer el 25 de febrer passat en una jornada acadèmica a la Universitat Pompeu Fabra.
D’una banda es va constatar que l’exclusió és el fruit d’un model socioeconòmic que presenta deficiències estructurals i factors multiplicadors, com són l’ocupació, l’habitatge i la feblesa de l’escut comunitari. I, alhora, d’uns valors dominants que alienen la societat: individualisme, mercantilisme, consumisme/immediatesa/tecnolatria, depredació. I tot això amb l’arrel principal de l’allunyament de Déu. Per tant, per posar al centre la vida i les cures sense deixar ningú enrere cal un canvi profund en els valors i un retorn als principis fonamentals del Regne anunciat per Jesús: el bé comú, enfront de l’individualisme i la meritocràcia; la solidaritat i la subsidiarietat; la participació comunitària i política; i la cura de la Creació.
Així, Flores i Feu van proposar uns contravalors per posar en pràctica: cooperar en lloc de competir, posar el mercat en el lloc que li correspon, escollir la gratuïtat, el “bencuidar” en lloc del benestar o actuar com a jardiners en comptes de com a amos de la Creació. En aquest sentit, van demanar que caldria reconèixer i valorar com a societat tots els treballs no remunerats que sostenen la vida i la convivència, tornar a practicar la caritat política per renovar les estructures enfront de la tecnolatria i escollir la comunitat com el lloc on teixir l’esperança.
MIRIAM FEU
“Cal obrir espais de vida, de dret i de comunitat, amb una actitud profunda que reconeix en l’altre el germà”
Els ponents també van proposar situar les energies transformadores d’una banda en la dimensió de l’hospitalitat: “Cal obrir espais de vida, de dret i de comunitat, amb una actitud profunda que reconeix en l’altre el germà”, va apuntar Feu. De l’altra, en la família com a “cèl·lula primera del bé comú i com a església domèstica”. I, finalment, en reequilibrar les responsabilitats per evitar la sobrecàrrega que les dones tenen en les cures.
