Al setembre toca inici de curs amb els millors propòsits pastorals i bona voluntat per continuar i aprofundir en el camí eclesial. Som encara dins de l’Any jubilar que ens fa prendre consciència que som pelegrins en l’esperança vers la plenitud de la caritat, que és el Regne de Déu. Tenim el goig del nou pontificat, el papa Lleó, zelós de promoure la unitat dins l’Església i missatger de la pau. Una pau que volem a tot el món, ja que els conflictes d’Europa (Ucraïna) i, sobretot, a la Franja de Gaza, són insuportables al cor. Preguem per la pau i visquem la benaurança de la pau: “Feliços els qui treballen per la pau, que ells seran anomenats fills de Déu.”  

La litúrgia eucarística i sacramental forma part de l’essencialitat de la vida eclesial. La litúrgia d’una diòcesi o d’una comunitat ha de ser objecte pastoral. No es tracta només de cercar iniciatives per tal de millorar la celebració pel que fa a les formes externes (proclamació de la Paraula, cant, predicació, acolliment…) sinó d’educar els fidels en l’esperit de la litúrgia. Descobrir-la com a pregària de l’Església, com el seu cor orant. La litúrgia és el Parenostre que, com petita llavor, s’ha fet un arbre vigorós. La litúrgia és l’exercici del sacerdoci de Crist, gloriosament ressuscitat. Deixem que la litúrgia sigui el que és, resplendor de la glòria de Déu, participació en l’ànima de l’Església que prega i lloa Déu. És el mateix Crist que ve a nosaltres en la seva Paraula i en els seus sagraments. És en Ell que trobem la unitat. Aquí comença el camí sinodal. És el camí dels qui estan units a Jesucrist en la gràcia dels seus sagraments. No són les idees que ens uneixen, sinó el Crist que es manifesta en la litúrgia de l’Església.

Deixem-nos sorprendre per la litúrgia i entrem reverentment en la seva pregària, en els seus signes, en la seva ritualitat. La litúrgia és el centre vital de la vida de l’Església i del cristià. No desfigurem la litúrgia en allò que no és, llavors ningú en quedaria satisfet. Ja sant Pius X en una frase que se li atribueix deia: “No es tracta de pregar en la missa, sinó de pregar la missa.” No celebrem la litúrgia, celebrem el do de la litúrgia. Quan aquesta es desfigura i la fem massa a la mesura de la subjectivitat, del propi gust, del si m’agrada o no m’agrada, o cau en formes ideològiques, es desvirtua en ella mateixa. Al final, cansa i deixa de ser l’àmbit de participació en el Misteri de Déu manifestat en Crist i comunicat per l’Esperit Sant. Els fidels no volen escoltar les nostres paraules sinó la Paraula de Déu. Els fidels no venen per participar en una assemblea purament humana, sinó per pregar i adorar Déu i rebre del Senyor els dons més grans: la Paraula i el Sagrament. Quan no hi ha aquesta obertura a la transcendència els fidels no tornen.

Que el nou curs ens porti a descobrir les maneres per educar en l’esperit de la litúrgia en la seva essencialitat, no només en les formes externes. L’atracció per la litúrgia no ve de les formes exteriors, ve de dins, del Misteri que s’hi celebra: Crist en nosaltres, esperança de la glòria. És Crist mateix qui a través de la litúrgia sacramental manifesta, fa present i comunica els fruits del Misteri Pasqual.