Aquesta expressió, “Oh admirable intercanvi”, va darrere d’una oració que, de ben segur, ens passa desapercebuda en cada missa. Es diu en veu baixa quan el prevere o diaca posa vi i una mica d’aigua al calze en la Presentació de les ofrenes. Allà diuen: “Que aquesta aigua i aquest vi siguin el signe de la nostra participació en la naturalesa divina d’aquell que es dignà compartir la nostra condició humana.” Són unes paraules breus però que tenen un fort contingut teològic i que en aquests dies de Nadal es repeteixen per fer-nos celebrar aquest gran Misteri de l’Encarnació.
Aquesta expressió apareix en múltiples textos de sant Lleó el Magne en aquest temps de Nadal-Epifania. La idea de sant Lleó ve a posar en relleu la nostra participació en la naturalesa divina. Déu s’ha fet home perquè l’home es faci déu.
La humanitat és l’únic camí de divinització. “Reconeix, oh cristià, la teva dignitat” és una expressió de sant Lleó, que llegim a l’Ofici de Lectura el dia de Nadal. I continua: “Recorda’t de quin cap i de quin cos ets membre.” El Nadal del Cap és el Nadal del Cos: “Mira de quin cap formes part per veure de quin cos ets membre. Cristià, reconeix la teva dignitat. No hi ha motiu per a la tristesa! Sigues conscient d’aquesta dignitat que tens!” Déu no s’allunya de l’home, sinó que entra en la seva vida. El camí per apropar-nos a Déu és entrar en la nostra humanitat.
Això també ho trobem en la dinàmica eucarística. Ho resem en l’oració sobre les ofrenes del Diumenge XX de durant l’any: “Rebeu, Senyor, els nostres presents, amb els quals acomplir un meravellós intercanvi: que, en oferir-vos allò que ens doneu meresquem de rebre-us a vós mateix.” És a dir, li presentem el que ell mateix ens ha donat —pa i vi—, i li ho oferim com si fos nostre i Ell ens ho retorna divinitzat (santificat), com el pa i el vi eucaristitzats. La nostra natura, en oferir-la a Déu en l’eucaristia, és retornada, divinitzada, i ens és motiu de salvació.
Ara, aquesta idea apareix de manera més abundant en aquestes setmanes de Nadal. Recordem algunes oracions o prefacis que aquests dies hem resat o resarem. L’oració sobre les ofrenes de la missa de la Nit de Nadal: “…per aquest intercanvide dons, configureu-nos a la divinitat d’aquell en qui la nostra naturalesa quedà configurada a la vostra.”O el Prefaci III de Nadal: “…Per Ell avui ha resplendit l’intercanvi meravellós que ens redimeix perquè, quan el vostre Fill assumeix la nostra fragilitat, la naturalesa humana rep una incomparable noblesa i nosaltres compartim la seva vida immortal.” I encara l’Antífona 1a de les primeres vespres de la Solemnitat de la Mare de Déu: “Oh admirable intercanvi! El Creador dels homes s’ha volgut fer home i ha nascut d’una verge; compartint la nostra humanitat, ens ha fet el do de la seva divinitat.”
