El proper 10 de febrer farà 12 anys de la mort del bisbe Pere Tena, veritable autoritat en el camp de la litúrgia i autor de la columna setmanal de litúrgia de Catalunya Cristiana. I el 13 de març, en farà 12 de la meva primera col·laboració en aquesta secció que, mort mossèn Tena, es diversificà entre diversos col·laboradors. Catalunya Cristiana assumí el risc de convidar-me a escriure, tot i no tenir estudis ni teològics ni litúrgics. Com una quota laica i femenina (compartida amb la germana Consol Muñoz, ella, sí, amb la formació adequada!) i amb el bon criteri que la litúrgia no és cosa només de capellans, sinó que és cosa de tota la comunitat i per tant és bo que els laics i laiques reflexionin i s’expressin sobre el tema.
La meva activitat laboral al Centre de Pastoral Litúrgica m’abocava a capbussar-me en el tema, i els coneixements litúrgics del meu marit, Josep Lligadas, em permetien consultes casolanes per no ficar-me de peus a la galleda. I és que l’embolicat calendari litúrgic és una mena de camp de mines. Amb tot, la litúrgia és expressió de la vida comunitària i del sentit eclesial, de la profunditat bíblica i evangèlica i, en definitiva, de la vida. O ho hauria de ser. Anar descobrint aquesta profunditat bo i preparant els meus escrits m’ha estat un regal extraordinari.
Un cop jubilada, la meva activitat ha passat de la litúrgia a la pastoral obrera i darrerament a la pastoral de migració. Ja ho deveu haver notat, si em llegiu, que cada vegada em vaig allunyant més de la perspectiva litúrgica per endinsar-me en la perspectiva social, per més que tots dos aspectes no es poden dissociar. Però jo tinc la sensació de fer una mena de frau als lectors i lectores d’aquesta columna. Per tant, m’acomiado de vosaltres i us agraeixo la vostra atenció, i no sense aprofitar l’espai per fer algunes peticions:
- Formem-nos en els aspectes bàsics de la litúrgia, perquè allò que diu la constitució conciliar sobre la litúrgia (Sacrosanctum concilium) en el número 10 és veritat: la litúrgia és alhora cimal i font de la vida eclesial.
- Evitem convertir la litúrgia en projectil. Les formes litúrgiques són diverses i no porta enlloc la batalla entre carques i progres. L’important, com em deia no fa gaire un amic capellà, és aproximar-nos a l’Evangeli. Si ho fem drets o agenollats té una importància relativa. Hem d’aprendre a conviure en la diversitat i a compartir allò que és essencial.
- Continua semblant-me un escàndol la discriminació de les dones dins l’Església. No podem abandonar encara que anem rebent xàfecs d’aigua freda.
- Evitem dissociar forma i contingut. La litúrgia ha de ser bellesa, però no es pot separar del servei als més pobres i de la lluita per la justícia i per la pau.
La recomanació més important, però, ve de la primera lectura d’aquest diumenge: busqueu la bondat!
Gràcies, Catalunya Cristiana, per aquest espai on mai he trobat cap objecció ni entrebanc, tot i que segur que no sempre les meves paraules han estat prou ortodoxes!
