Aquest diumenge 19 d’abril, la parròquia de Santa Anna de Barcelona acollirà una missa per la pau a l’Orient Mitjà i, especialment, al Líban. La celebració, prevista a les 12 h, comptarà amb la participació de la comunitat catòlica maronita libanesa resident a la ciutat i amb la presència del bisbe emèrit Maroun-Nasser Gemayel.
La iniciativa, impulsada pel mateix Hospital de Campanya de Santa Anna, vol ser un gest de solidaritat i pregària amb la comunitat libanesa, que hi veu també una oportunitat per fer visible el sofriment d’un poble marcat per dècades de conflicte. Per parlar d’aquesta realitat del poble libanès i de la pregària de diumenge, Ràdio Estel ha entrevistat Josiane Sader Antoun, una dona libanesa que fa gairebé vint anys que viu a Catalunya.
Has nascut i crescut en un àmbit marcat per la guerra. Com t’ha marcat formar part d’un país en conflicte?
La guerra al Líban no ha començat ara. Des del 1975 gairebé no hem tingut períodes de pau. No hem pogut fer una lectura del que ha passat ni guarir les ferides. S’han anat acumulant ferides físiques i psicològiques, i ja som diverses generacions les que hem viscut en guerra. Vivim amb por per la inestabilitat i amb el fantasma constant de la guerra.
Amb el temps, tot acaba semblant normal, però no ho és. La gent està esgotada, sense força per reivindicar drets o demanar justícia. Hi ha molta migració: més d’un milió de persones han hagut de fugir, deixant casa, feina i estudis. Molts viuen en escoles o universitats, i depenen d’ajuda humanitària, mentre el país travessa una greu crisi econòmica.
“Les famílies volen protegir els fills i donar-los un futur millor”
Ara que vius a Europa, com has vist aquest fenomen migratori?
Fa 19 anys que visc aquí. Al principi no coneixia gaires libanesos, només alguns grups d’estudiants que venien a formar-se a Barcelona. Tot va canviar amb l’explosió del port de Beirut el 2020. Les famílies van deixar de sentir-se segures i van començar a marxar per protegir els fills. També molts professionals qualificats n’han hagut de marxar.
“Esperem una pau definitiva”
Com heu viscut la treva de 10 dies anunciada recentment?
Hi ha esperança. Estem contents que s’estigui parlant d’un acord, però desitgem que sigui definitiu. Estem cansats de viure amb la incertesa, amb la por constant. Volem una vida normal. Esperem que aquestes negociacions puguin canviar la història del Líban per sempre.
“El missatge del Papa és necessari per al món”
Com valores el paper del Papa davant del conflicte?
Quan el Papa va visitar el Líban, va portar un missatge d’esperança i de diàleg. Malauradament, poc després va tornar la guerra. El cristianisme és una religió de pau i d’amor al proïsme, i condemna la violència. El que diu el Papa és molt important perquè té un gran impacte mundial i pot ajudar a crear un clima favorable a la negociació.
Què significa per a vosaltres la missa d’aquest diumenge a Santa Anna?
Estem molt agraïts a la parròquia de Santa Anna. Ens van obrir les portes i sempre ens tenen presents quan hi ha conflictes al nostre país. Aquesta missa és molt important perquè dona visibilitat a un poble ferit que pateix una guerra que no ha triat. Esperem que la pregària ajudi a avançar cap a la pau i a canviar el futur del Líban.
