Deixem-ho clar d’entrada, santa Teresa de Jesús, la santa andariega, la dona que va recórrer amunt i avall, a peu, en tartana o a cavall d’una mula, una bona part de les terres de la Corona de Castella, mai no va estar a Catalunya.

No sabem si Teresa s’havia plantejat venir a fundar a terres de la Corona d’Aragó. En tot cas, aviat va conèixer una de les persones que més havia de fer-li costat en aquells primers moments plens de dificultats per dur a terme la seva idea reformadora: el català Joan Bulló i Roca, un estudiant d’Alcalá de Henares, fill de Sanaüja, vint-i-nou anys més jove que ella. No li devia resultar gaire difícil a Teresa convèncer-lo per entrar al noviciat dels descalços, perquè ben aviat el trobem, ja profés, amb el seu nom de religió: Joan de Jesús Roca, el primer carmelita descalç català.

Va ser el P. Roca qui va portar l’esperit i l’experiència de santa Teresa a les nostres terres. Tot just feia quatre anys de la mort de la mare Teresa (1582), quan gràcies a la seva implicació en l’obra de la fundadora amb diferents càrrecs a Castella i Andalusia va ser enviat pels seus superiors a fundar un convent nou de frares a Barcelona (1586). Allí, dos anys més tard, també va promoure la fundació del primer Carmel femení català.

La bona acollida dispensada a les primeres comunitats, i la dedicació ministerial del P. Roca, va fer que les fundacions creixessin d’una manera inesperada, tant és així, que abans d’acabar el segle XVI Catalunya ja comptava amb vuit convents de frares.

El primer convent de Barcelona es va obrir on avui hi ha emplaçat el Mercat de Sant Josep, conegut popularment com la Boqueria, a la zona d’expansió de la ciutat fora de les muralles medievals, a l’altre costat de l’actual Rambla. L’any 1616 ja estaven totalment acabats el convent i l’església. Tot plegat va ser cremat, i posteriorment enderrocat, l’any 1835 durant una jornada de revolta popular.

Abans, però, els josepets (que així eren coneguts els carmelites a la ciutat per haver implantat la devoció a sant Josep), van fundar als afores el convent de Santa Maria de Gràcia, el qual donà nom la vila que va néixer al costat i que posteriorment fou annexionada a Barcelona.

A la resta de Catalunya el Carmel teresià masculí ha deixat petjades en poblacions com Mataró, Vilanova i la Geltrú, Tortosa, Girona, Reus, la Selva del Camp, Vic, Balaguer, Palafrugell, Matadepera… la majoria pràcticament esborrades per les lleis de desamortització del segle XIX, i les darreres cedides en temps recents a institucions de caràcter social. Tanmateix, actualment els descalços mantenen la seva presència a Barcelona, Lleida, Tarragona i Badalona, juntament amb una petita comunitat a Palma de Mallorca.

Pel que fa a les carmelites descalces, les diferents presències a terres catalanes van començar a Barcelona, l’any 1588, essent la primera carmelita catalana Estefania de la Concepció (de Rocabertí i Gualbes). El convent, situat a l’actual plaça de la Vila de Madrid, va ser enderrocat i les monges es van traslladar a Sarrià. Actualment, la federació de la Mare de Déu de Montserrat, vinculada a l’orde del Carmel descalç, agrupa els monestirs de religioses de Mataró, Terrassa, Girona i Tarragona. També hi ha comunitats a Granollers, Barcelona, Amposta, Lleida, Tortosa, Mollerussa, Igualada, Vic i Tiana.

Congregacions i Instituts teresians

El P. Francesc Palau, carmelita descalç nat a Aitona que va haver de deixar el convent l’any 1835 quan tot just acabava de professar, va tenir una vida eclesiàstica força activa, cosa que li provocà alguns problemes amb els seus superiors. Exiliat a les Illes, va meditar sobre la fundació d’una congregació que es dediqués a l’apostolat actiu, l’ensenyament i l’assistència. Així, va fundar l’Orde Tercer de Germans i Germanes de la Mare de Déu del Carme i Santa Teresa de Jesús, en les seves branques masculina (1860), ja desapareguda, i femenina (1861), dividida després en les actuals congregacions de Carmelites Missioneres i Carmelites Missioneres Teresianes.

Però el carisma de santa Teresa no solament va arrelar en aquell grapat d’homes i dones seguidors seus que foren els primers carmelites descalços i en tots aquells que els han seguit fins als nostres dies. Altres emprenedors, que han creat noves congregacions i institucions religioses, s’han inspirat en el carisma teresià per donar pas a les seves inquietuds evangèliques.

És el cas, a Catalunya, de les Carmelites de Sant Josep, fundades per Rosa Ojeda i Creus l’any 1900 i les Carmelites Tereses de Sant Josep, fundades el 1878 per Teresa Toda i la seva filla Teresa Guasch, totes elles vinculades a l’Orde del Carmel descalç. També, la gran devoció del prevere Enric d’Ossó, natural de Vinebre, el va portar a fundar la Congregació de les Germanes de la Companyia de Santa Teresa, conegudes popularment com les Teresianes.