“Hi ha paraules que ens costen d’afrontar, realitats que, quan truquen a la porta de les nostres parròquies, famílies o escoles, ens deixen muts i desorientats. Una d’aquestes paraules és suïcidi. Quan aquesta realitat apareix en el nostre entorn pastoral, sovint s’imposa un silenci dens, fet de desconcert i de por: no sabem què dir, no sabem què fer, no sabem com acompanyar. Però darrere d’aquest silenci hi ha persones que clamen ajuda, famílies profundament ferides i vides que busquen, amb desesperació, un motiu per continuar. L’Església, fidel al Crist que cura els cors desfets i mai no abandona els seus fills, no hi pot restar indiferent.”

Aquest és un fragment de la carta que monsenyor Javier Vilanova, bisbe auxiliar de Barcelona, va adreçar recentment a diferents agents de la salut i del món eclesial per tal de donar a conèixer el servei Spe Salvi (“L’esperança salva”), una iniciativa de l’arquebisbat de Barcelona, a través del Secretariat diocesà de la Pastoral de la Salut, en col·laboració amb el Pla de Prevenció del Suïcidi de Catalunya (PLAPRESC), pertanyent al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb professionals de la salut mental i amb entitats especialitzades. Aquest servei pastoral vol ser un “punt de llum enmig de la foscor”, assegura el bisbe Vilanova en la seva missiva. L’objectiu és sumar esforços en la prevenció, detecció i abordatge de les conductes suïcides.

“L’Església catòlica, com a mare, té la responsabilitat d’acollir, no jutjar i protegir els seus fills”, sosté la Dra. Carmen Benito, directora del Secretariat Diocesà de Pastoral de la Salut de l’arquebisbat de Barcelona.