L’any 2018 , mossèn Lluís Bonet es va jubilar de les tasques de rector de la parròquia de la Sagrada Família, i des d’aleshores viu a la residència de capellans Sant Josep Oriol, al barri de les Corts. Pràcticament només hi dorm, perquè tal com expliquen els que el coneixen bé, les visites i activitats amb gent, també caminades per la muntanya, el tenen sempre socialitzant i molt sovint escapant a la natura.

Ara bé, com a tothom, la pandèmia el va fer aturar les sortides i ell això ho va aprofitar per escriure. Li van regalar un llibre en blanc perquè hi pogués anotar pensaments, idees…, el que volgués, i durant tot el confinament hi va començar a narrar la vida.

Escriure el record de les nostres vivències vitals el primer que requereix és memòria, i d’això mossèn Lluís Bonet en té, i molta. El fil conductor és la cronologia dels propis anys, que esdevé la columna vertebral sobre la qual es va anotant tot allò del passat que ve a la ment en cada franja d’anys. L’altra ajuda a fixar les dades en l’ordre d’una vida són els llocs on s’ha viscut.

Avantpassats, joventut, vida al Seminari, dinou anys i mig a Terrassa, on li van dedicar un capgròs, tres anys i mig a Mollet del Vallès, dos anys i mig a Sabadell, l’església de Betlem de Barcelona, l’Escola Virtèlia i vint-i-cinc anys de misses a la cripta de la Sagrada Família, fent pinya amb la gent del barri. “Estic content, i sempre ho he estat”, deia el dia de la presentació familiar i amical del llibre que recull tots els seus records escrits amb uns bons plecs també d’imatges.

Lluís Bonet va voler començar l’acte de presentació amb el cant dels goigs i alternant pensaments en veu alta dels assistents amb altres cants, com el Virolai. Era una tarda entre amics i família, una trobada a casa del seu germà Jordi Bonet, que va morir l’any passat. Assegut al costat de la seva cunyada, la Mariona, de 98 anys, agraïa la presència de totes i tots, també l’acollida de la dona del Jordi. Ella també estava agraïda, perquè -deia- “una vegada més aquesta casa ens ha servit per a la nostra cultura. El pare Lluís Bonet i Garí sempre la tenia oberta, i ara em toca a mi fer-ho, i que per molts anys puguem celebrar coses pel nostre país, que prou falta que ens fa”.