Del 25 al 27 de febrer l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) organitzarà el congrés internacional Gaudí: art, bellesa, misteri. També sortiran a la llum dues publicacions científiques dedicades a l’arquitecte: una biografia de Gaudí amb notes científiques dins la col·lecció Studia Gaudiniana i un volum amb documentació inèdita.
Tot plegat s’emmarca en l’Any Gaudí, que inspira el nou curs acadèmic, tal com ha quedat clar en la inauguració oficial del curs 2025-2026, que per primera vegada ha sortit de l’edifici del Seminari Conciliar de Barcelona per traslladar-se a la basílica de la Sagrada Família, que ha acollit la celebració eucarística i l’acte acadèmic, celebrat a la cripta.

El responsable d’impartir la lliçó inaugural ha estat Jordi Faulí, arquitecte director de les obres de construcció de la Sagrada Família i professor de la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí. El títol de la conferència ha estat L’arquitectura de Gaudí per a la Sagrada Família eleva l’esperit cap a Déu.
“Antoni Gaudí va ser una persona molt exigent i per a ell va ser molt important la fe; es va endinsar en ella, es va enriquir amb el que necessitava per a poder aprofundir en la pròpia fe i actuar en conseqüència”, ha explicat Faulí. El professor de la Facultat Antoni Gaudí ha afirmat que el genial arquitecte “vol comunicar la fe cristiana per mitjà de la Sagrada Família i la seva bellesa ve donada per tot el conjunt, on la proporció és important, però també la forma, l’expressivitat, la situació en el conjunt; la mida, la relació entre les peces, el material, el color… van formant l’arquitectura i, per tant, van creant bellesa”.

JORDI FAULÍ
“Gaudí vol comunicar la fe cristiana per mitjà de la Sagrada Família i la seva bellesa ve donada per tot el conjunt”
En la seva intervenció, Joan Torra, rector de l’Ateneu, ha explicat l’objectiu del curs acadèmic dedicat a Gaudí, en el centenari de la seva mort: “Volem descobrir que Gaudí era un home d’una fe profundíssima, venerable; d’una cultura religiosa molt important, bíblica, litúrgica.” “La nostra aportació a l’Any Gaudí, per tant, serà la que no farà ningú: dir quina era la Bíblia de Gaudí, la seva litúrgia, la seva espiritualitat, aquella que configura l’artista que és, l’arquitecte que és, la que el configura com a home de fe que expressa un temple cristià en Gaudí; aquella, per tant, que ens porta cap a la transcendència”, ha argumentat el rector de l’AUSP.

JOAN TORRA
“Volem descobrir que Gaudí era un home d’una fe profundíssima, venerable; d’una cultura religiosa molt important”
“No es pot entendre Gaudí si no es tenen aquests conceptes de tota la part bíblica —a part de la natura, que és el seu llibre—, de tota l’escriptura, i després la part de fe, d’expressió, de l’Església, del culte, d’allò que et porta, que t’eleva —ha contingut el Dr. Torra—. La Sagrada Família és l’expressió del que t’eleva cap a Déu; per tant, havíem de dedicar aquest any a reflexionar sobre Gaudí, des d’aquesta perspectiva nostra de d’art, bellesa, misteri.”
La Facultat de Litúrgia, més a prop
Igualment, el rector de l’AUSP ha dit que, en haver-se complert els cinc anys per als quals la Congregació per a l’Educació Catòlica va erigir l’Institut de Litúrgia ad instar facultatis i n’havia aprovat els estatuts ad experimentum, s’ha elaborat la memòria detallada de la vida de l’Institut durant aquest temps per tal que pugui ser erigit com a Facultat de Litúrgia.
Cal recordar que l’Institut ja té en actiu els tres nivells acadèmics: Batxillerat, Llicenciatura i Doctorat, i que, per tant, ara ja correspon al Dicasteri per a la Cultura i l’Educació pronunciar-se sobre aquesta petició.
Quan sigui erigida com a Facultat de Litúrgia, l’AUSP ja comptarà amb quatre facultats i podria esdevenir Universitat.

Sobre els Instituts Superiors de Ciències Religioses
Joan Torra ha explicat que l’AUSP, a través de la Facultat de Teologia, té la responsabilitat i tutela dels Instituts Superiors de Ciències Religioses, així com l’expedició dels títols acadèmics.
Aquests instituts, presents als bisbats amb universitat civil (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Vic i Mallorca), formen part essencial de la pastoral diocesana i ofereixen la formació per obtenir la DECA —necessària per als professors de religió—.
Actualment, els instituts afronten dificultats de professorat i d’alumnat —ha detallat el Dr. Torra—, per la qual cosa s’estan cercant solucions creatives per mantenir-ne l’activitat. El Dicasteri per a la Cultura i les Universitats impulsa una revisió per reforçar el vincle entre pastoral i exigència acadèmica. La Taula de Directors i el Consell de Direcció de l’AUSP hi treballen per trobar fórmules de col·laboració i mantenir la qualitat dels estudis, tot explorant l’ús del sistema virtual en streaming, encara limitat per la normativa actual.
La Conferència Episcopal Tarraconense ha autoritzat aquest procés de diàleg amb el Dicasteri durant el curs 2025-2026. Finalment, s’esmenta amb satisfacció l’actualització dels estatuts i del pla d’estudis del CETEM (Mallorca), que ha adaptat el seu Batxillerat en Teologia als nous criteris acadèmics.
Repositori en català amb els principals documents eclesials i del Magisteri
Arran de la proposta de l’arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, de crear un repositori en línia en català amb els principals documents eclesials i del Magisteri, el rector de l’AUSP ha dit que la Càtedra de Teologia Pastoral Arquebisbe Josep Pont i Gol va assumir immediatament aquesta iniciativa com a servei pastoral.
Torra ha informat que s’està digitalitzant la revista Documents d’Església des dels seus inicis per publicar-la lliurement al web de l’AUSP, amb cercador i descàrrega.
El projecte compta amb el suport de l’Abadia de Montserrat, del P. Bernabé Dalmau, director de la publicació montserratina, i de Publicacions de l’Abadia, i ha dit que s’està busca també suport econòmic institucional, a través de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat.
La Càtedra continuarà publicant en català nous documents del Magisteri per garantir la seva difusió i accés. Es tracta d’un projecte de gran valor cultural, acadèmic i eclesial, ha conclòs Torra.




