L’Abadia de Montserrat ha estat reconeguda amb el Premi Canigó en un acte celebrat dijous 21 d’agost a la ciutat de Prada, a la Catalunya Nord, on un any més es celebra la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). En l’entrega del reconeixement hi ha participat el P. Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat, qui ha recollit el premi com a responsable de l’abadia benedictina.
 
En el seu parlament, l’abat Gasch i Hurios ha volgut agrair aquest premi amb el qual es reconeix la trajectòria del monestir de Montserrat i ha destacat que “aquesta universitat té en compte la realitat cristiana de Catalunya i la incorpora en els seus continguts”. Aquest acte “és de justícia per tot el que ha representat la fe en el nostre país, per la inspiració cristiana en tantes polítiques i actituds, i perquè encara ho fa avui. Universitat vol dir totalitat, globalitat”.
 
Seguidament, ha volgut deixar dues reflexions responent a la pregunta “Què hem de fer avui?” En primer terme ha indicat que cal fer “precisament el que feu aquí a Prada, a la Universitat, matisar, discutir i confrontar opinions. Elevar-se per sobre de l’electoralisme imperant en molts discursos i dir alguna cosa més pensada. Rebre aquest premi ens associa a aquesta dinàmica” sense oblidar la realitat de Catalunya. Cal “mirar i escoltar sempre el nostre entorn i respondre-hi des de la nostra identitat catalana, amb un esperit de certa resistència. Montserrat ha estat compromesa des de sempre amb la llengua catalana. El premi i les paraules que he escoltat són el millor estímul a perseverar”.

“Cal mirar i escoltar sempre el nostre entorn i respondre-hi des de la nostra identitat catalana, amb un esperit de certa resistència”

Finalment ha volgut acabar recordant dues figures, les de l’Abat Oliba i Pau Casals, com a dos homes constructors de pau i com a dos referents ètics que cal tenir presents avui en dia, en l’avantsala del Mil·lenari de la Pau i Treva que se celebrarà el 2027.
 
El premi l’adjudica anualment la Fundació Universitat Catalana d’Estiu i reconeix la trajectòria de persones i entitats en favor de la relació cultural, cívica, científica o política entre els Països Catalans, o d’aquells qui hagin col·laborat amb l’UCE com una manera d’enfortir aquesta relació.
 
Entre les diferents autoritats assistents hi han participat el president de la Universitat Catalana d’Estiu, Jordi Cassassas i Ymbert, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Albert Piñeira, entre altres.
 
L’abat Gasch i Hurios presideix la missa a l’Abadia de Sant Miquel de Cuixà
 
Abans de l’acte, a les 10:00 h del matí, s’ha celebrat a l’Abadia de Sant Miquel de Cuixà, als peus del Canigó i casa dependent de l’Abadia de Montserrat, una missa que ha estat presidida pel mateix P. Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat, i concelebrada per Mons. Thierry Scherrer, bisbe de Perpinyà i Elna, Mons. Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan-Enric Vives, bisbe emèrit de l’Urgell en representació del bisbe, i Mn. Martí Gabet, rector de Prada.
 
De l’acte litúrgic, la Universitat Catalana d’Estiu n’ha volgut formar part i l’abat li ha agraït l’interès a començar la jornada amb l’eucaristia, pregant i donant gràcies a Déu.
 
En la seva homilia, l’abat també ha volgut recordar la figura de l’abat Oliba i el seu intent de pau i treva. La diòcesi de Perpinyà es prepara per celebrar-ne els mil anys amb l’ajuntament de Toulouges i amb Montserrat i Cuixà. Segons el pare Gasch, és un exemple en el qual basar-nos de la mateixa manera que “les crides a la pau i al desarmament han fet que la veu dels dos darrers papes se sentís forta, gairebé única, davant de la doctrina de l’autodefensa armada, que inclou la defensa violenta. No volem ser innocents i naïf, però penso que, com Oliba va tenir la imaginació per a proposar alternatives a la violència del seu moment, nosaltres hauríem també de deixar-nos inspirar per Déu”. 

“Com Oliba va tenir la imaginació per a proposar alternatives a la violència del seu moment, nosaltres hauríem també de deixar-nos inspirar per Déu”

Per cloure, rememorant també que l’abat Oliba va morir a Sant Miquel de Cuixà i on segurament hi fou enterrat, ha desitjat que “tant de bo en siguem dignes successors” en recitar les paraules que van escriure els monjos del monestir de Cuixà i de Ripoll, on el descrivien com “un bisbe i un abat de beneïda memòria, pare de tota la pàtria, Oliba, agradable de faç i de nom, la dolça afabilitat i l’afectuosa paternitat del qual aglutinaren amb ell de tal manera les nostres ànimes que ens era més estimat que la nostra vida; i, després de Déu, no hi havia res que ens fos preferit al seu afecte”.