Josep-Vicent Nácher, religiós de la Congregació de la Missió, arquebisbe de Tegucigalpa i president de la Conferència Episcopal d’Hondures, va néixer al barri valencià de Montolivet el 10 d’abril del 1964. L’any 2000 va ser enviat a Hondures com a missioner i el 2023 va ser nomenat pel papa Francesc arquebisbe de Tegucigalpa en substitució del cardenal Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga. El 4 de març va participar en la dotzena edició del dinar-col·loqui Tribuna Joan Carrera, celebrat a Barcelona, ciutat on es va formar com a pare paül.

Com valora l’experiència de ser pastor de la diòcesi hondurenya de Tegucigalpa?

La valoro amb agraïment al Senyor perquè és una crida que no esperava i a la qual intento respondre. També és un signe de la universalitat de l’Església i de com continua complint la seva missió al món.

Quina és la situació que es viu a Hondures a nivell de violència causada per les bandes?

Hondures, com Amèrica Central en el seu conjunt, és un país petit que recull la situació del que passa al món i que en rep les diverses influències. Ara mateix acaba de començar un nou govern i, com sempre que comença una nova etapa, hi ha esperances de canvi. Ara bé, qualsevol canvi veritable vol dir un esforç i un compromís i unes decisions de fer les coses de manera nova. Estem un poc en l’espera i en la bona disposició perquè es puguin concretar passos que realment es vegin, que la gent pugui veure i sentir. La situació de violència és un tema complex que té moltes implicacions internes però també externes, que no depenen de nosaltres. Seria difícil dir quin nivell de profunditat tenen, en quin nivell ens trobem, fins a quin punt hi ha coses que són reversibles. És difícil saber-ho. De totes maneres, tot i ser una realitat important, no se’n parla gaire allà, però sí que sens dubte causa sofriment, pobresa i injustícia.

“Qualsevol canvi veritable vol dir un esforç i un compromís i unes decisions de fer les coses de manera nova”

La violència fa que la gent se’n vagi. Vostè va dir que dels deu milions d’habitants, dos han emigrat.

Sí, a Espanya hi ha uns 450.000 persones emigrants d’Hondures i als Estats Units potser dos milions, que han sortit buscant millors oportunitats. Forma part del fenomen global de mobilitat humana, sobretot per motius econòmics però també per motius de violència.

Quina és la missió de l’Església davant d’aquesta realitat de la violència?

L’Església sempre té la missió de portar l’Evangeli i és l’Evangeli el que transforma i el que dona esperança. La manera com hem de portar l’Evangeli s’ha d’adaptar a cada realitat, però l’Església ha de ser fidel a la missió que el Senyor li ha encomanat. És el que hem de fer sempre, i fer-ho sense descans, amb fidelitat i perseverança.

La seva conferència al Tribuna Joan Carrera portava el títol La Sagrada Família, inspiració i futur. Europa i el cristianisme, vistos per un bisbe d’Hondures. Quina és la irradiació de la Sagrada Família arreu del món?

En venir a Barcelona, he parlat amb algunes persones que m’han dit que havien visitat la Sagrada Família i n’havien sortit impressionades. En un món en què no es parla de Déu, que una realitat arquitectònica ens parli de Déu d’aquesta manera i ens faci aixecar la mirada és molt significatiu i molt interessant. Per a mi és una oportunitat meravellosa.

“Tant de bo que persones de fe, de principis cristians i humans, puguin reorientar novament la humanitat en un altre sentit”

Quina és la importància del missatge evangèlic en el moment actual, marcat per la violència i pels conflictes bèl·lics?

La Sagrada Família, amb la torre central, és una catequesi magnífica de la centralitat de Jesucrist que el món convé que conegui perquè en ell hi ha la salvació, i que l’Església ha de proclamar de manera directa i expressa. Potser hem fet proclamació de moltes coses bones amb la intenció d’arribar a tothom, de fer-nos entendre i de fer-nos més propers, mentre la figura de Nostre Senyor Jesucrist quedava una miqueta en segon terme. Uns valors, uns principis… no, una persona, Jesucrist, al costat de la Mare de Déu i dels quatre evangelis. En ell hi ha revelada la nostra veritat. La veritat de l’ésser humà és Déu. I Déu se’ns ha revelat sobretot en Jesucrist, i a Jesucrist el coneixem especialment en els evangelis. És molt important tornar i tornar a Jesucrist per intentar redimir el món. Malauradament, no és el primer moment que el món entra en una espiral de violència. No sabem com acabaran aquestes guerres que ara mateix estan en marxa, però el que sí que sembla evident és que en els pròxims anys, tristament, viurem un augment de la despesa militar. Havíem viscut unes dècades de certa pacificació, de manteniment del dret internacional i del respecte mutu. I ara estem veient com salten moltes coses que, la veritat, no pensàvem que les veuríem entrar en crisi, però és un fet, i no podem mirar a un altre costat. Es comprèn la preocupació i les preguntes perquè, efectivament, és un moment ben crític per a la humanitat. Tant de bo que persones de fe, de principis cristians i humans, puguin reorientar novament la humanitat en un altre sentit.