En un moment de l’entrevista amb l’activista Llum Mascaray li sona l’alarma del mòbil, senyal que ha de beure aigua. La hidratació és vital enmig d’una vaga de fam per Palestina que ja ha arribat al novè dia. Juntament amb dos activistes més de la no-violència, Gabriela Serra i Martí Olivella, són a Migra Studium, on la comunitat dels jesuïtes els han acollit en aquesta iniciativa que el que vol és interpel·lar la societat i ensorrar el mur de la indiferència. En aquesta empresa compten amb el suport de la comunitat: els jesuïtes que els han acollit, el metge i la infermera que els atenen, les entitats de les quals formen part, les que s’hi han adherit, les persones que per torns els acompanyen (tres per cada torn: matí, tarda i vespre). Llum Mascaray és mestra jubilada i militant de la Germandat Obrera d’Acció Catòlica.

Com et prepares psicològicament, físicament i espiritualment per afrontar una vaga de fam?

M’he preparat amb l’ajuda i el suport del meu equip de la Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC), sempre a partir del nostre esquema de revisió de vida: veure, jutjar i actuar. A nivell físic, setmanes abans calia tenir cura gradualment de l’aparell digestiu. La setmana anterior vam haver de menjar d’una manera frugal i beure molta aigua. A nivell espiritual, la pregària és cabdal per sostenir la vaga de fam i tenir Palestina al cor. Cada dia l’animadora de fe de la GOAC, Maria Fornós, ens envia una pregària que actua de motor. La pregària és el millor de la vida, et fa sentir confiança i experimentar el sosteniment de Déu. Si va haver-hi una persona que va fer dejuni durant 40 dies aquesta va ser Jesús.

“La pregària és el millor de la vida, et fa sentir confiança i experimentar el sosteniment de Déu”

La societat necessita una sacsejada?

L’objectiu és incidir en les dues demandes que fem: posar fi al comerç d’armes amb Israel, i que tant el Govern espanyol com el Parlament de Catalunya donin suport a la denúncia de Sud-àfrica contra Israel per genocidi a Gaza davant la Cort Internacional de Justícia de l’ONU. El tercer objectiu és interpel·lar la gent a partir de dos missatges molt potents: la nostra lluita val la pena i a l’hora de dur-la a terme no tenim en compte la rendibilitat, és a dir, no anem a buscar resultats des d’un bon inici, sinó que ens encaminem, amb molta altra gent, cap al que Déu vulgui. La nostra tasca és la d’empènyer. I pel que fa als que ja treballen per la pau, volem augmentar-los les ganes. Han vingut aquí a la portada de Migra Studium, al final de les concentracions, la Marea Pensionista, les dones de Sindillar… També volem interpel·lar persones que creuen que això que fem no serveix de res, així com les que s’han conformat amb el relat oficial i no es fan preguntes. Per això, organitzem conferències sobre la història del conflicte.

Quines són les preguntes que ens hauríem de formular?

Hauríem de fer-nos preguntes al voltant de la indiferència. Ens hauríem de preguntar si la violència que es viu a Gaza, i que mirem per televisió, ens diu res al cor o, pel contrari, no ens diu res perquè estem instal·lats en la indiferència i ens costa sortir-ne. També m’he de preguntar: en la nostra història recent, quan hi ha hagut un nivell tan gran de genocidi i de bombardejos contra la població civil? No es tracta d’un ull per ull i d’una dent per dent, sinó d’un ull per moltíssims ulls i d’una dent per moltíssimes dents. No es té gens en compte la proporcionalitat.

“Ens hauríem de preguntar si la violència que es viu a Gaza, i que mirem per televisió, ens diu res al cor o, pel contrari, no ens diu res perquè estem instal·lats en la indiferència i ens costa sortir-ne”

Com valores l’acollida dels jesuïtes?

És un dels regals més macos que ens han pogut fer. Ahir, per exemple, els treballadors de Migra Studium van fer 24 hores de dejuni. En el que seria l’hora del dinar vam fer una convivència preciosa a la terrassa. També compartim l’Eucaristia. El que vivim aquí és a les antípodes del que es viu a Palestina. Aquí vius humanització i no deshumanització, amor i no odi, acollida i no rebuig.

Quina crida faries des d’aquesta entrevista?

On ara estem posant el cor, les mans i la ment és en el tema de la incidència tant pel que fa a totes les visites que estem tenint de grups parlamentaris de Catalunya com a la importància de sumar-se a l’allau de cartes enviades al ministre José Manuel Albares.