L’encontre de Jesús amb una dona samaritana (cf. Jn 4,5-42) és impressionant per la pedagogia de bon pastor que utilitza Jesús, desfent prejudicis religiosos i superant barreres socials i ètniques. Tot un exemple d’acollida, de diàleg pacient i de proposta diàfana. Jesús sap les mínimes regles d’un diàleg sincer. Així, ens fa veure el tracte delicat i respectuós que mereix tota persona, des del més amic i proper fins al més desconegut. Per arribar a l’anunci explícit, per posar el nom de Déu enmig d’una conversa normal, cal escoltar. És el que fa Jesús.

Comencem per voler ser persones de diàleg fàcil i normal. Amb això Jesús vol desvetllar en la persona la possibilitat de la seva relació amb Déu, tot i que sap que no li serà fàcil. Amb tot, tindrà prou enginy per reconduir pausadament un procés que anirà en augment des de l’estranyesa a l’admiració, i que acabarà amb l’adhesió creient i l’anunci missioner. Un cas excepcional per aprendre un estil d’iniciació cristiana, de primer anunci.

Què ha fet Jesús? Senzillament ha fet veure que la vida està oberta a un do que desconeix i que pot donar un nou horitzó, una orientació decisiva. És quan li diu: “Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l’hauria donada.” Ella es veu implicada en el moment en què Jesús li parla de la seva veritable situació, la seva opció d’amor. Com pot arribar a canviar la nostra vida, la Paraula de Déu, quan Jesús mateix ens toca el cor! L’acollida que Jesús fa de la dona samaritana és, avui, per a nosaltres, un referent per a la nostra forma de dialogar amb Déu i entre nosaltres.