Des del 2019, el grup de teatre Ashira, de la parròquia del Sagrat Cor de Ca n’Oriac, a Sabadell, representa el musical de El Príncep d’Egipte per preparar la Setmana Santa i la Pasqua. El projecte, que compta amb la participació de 15 músics, 80 actors adults i una vintena d’infants —des de nadons fins a persones de més de 70 anys-, ha aconseguit unir la comunitat d’aquest barri, que cada any omple el teatre de la parròquia. Gràcies al sistema de taquilla inversa, la representació, que narra l’èxode del poble jueu, liderat per Moisès, ha permès als organitzadors recuperar l’espai on es representa, situat just a sota de l’església. 

El director del musical, Joan Gil, ens explica l’origen i el sentit del Príncep d’Egipte, que després del primer cap de setmana, es tornarà a representar aquest 27 i 28 de març.

Com neix la representació?

Va ser el 2019. Érem dos matrimonis que havíem participat en les cantades de nadales del 2018, i la gent de la parròquia s’hi havia animat molt. Vam decidir que volíem fer alguna cosa més gran. Un feligrès, el Josep, ens va ensenyar aquest musical, que li agradava molt, el vam proposar a la parròquia i la gent va estar d’acord a fer-lo. Amb només dos mesos vam preparar tot el musical, que va ser un fet molt excepcional. Com que hi va participar tanta gent i va sortir tan bé, vam decidir donar-li continuïtat. Però amb la pandèmia ho vam haver d’aturar fins al 2023. Des de llavors ho fem cada any, com a preparació per la Setmana Santa i la Pasqua.

Quantes persones hi participen?

Depèn de l’any, però al voltant d’un centenar. És gent de la parròquia, però també s’hi ha afegit gent del barri que ho ha vist i s’ha volgut apuntar. Tots som amateurs.

Quina història narra el musical?

El nucli principal és l’èxode del poble jueu, liderat per Moisès. El guió parteix de la pel·lícula de DreamWorks El Príncep d’Egipte, però està molt adaptat, especialment de cara a la Pasqua. Hi hem afegit més textos bíblics i la història és una mica més fidel.

Com us prepareu?

És una bogeria, ens preparem en gairebé només dos mesos, des que acaba Nadal fins al cap de setmana abans de Rams. Assagem setmanalment, amb un assaig de cor. Només fem dues representacions a l’any perquè dura dues hores, amb música en directe i cant. És molta feina concentrada en poc temps. En ser el mateix musical cada any és més fàcil, tot i que sempre intentem introduir alguna novetat al guió.

On es representa l’obra?

Al teatre de la parròquia, que està just a sota del temple. Feia molts anys que havia quedat en desús, però des del 2019 l’hem anat recuperant. Estava pràcticament en runes i, a poc a poc, hem anat reformant la instal·lació elèctrica, fent millores… La taquilla inversa ens permet continuar aquesta rehabilitació. En aquest sentit, hem d’agrair al públic la seva gran acollida, perquè normalment els dissabtes i diumenges s’omple, fins i tot hem d’afegir cadires. Estem molt sorpresos de l’èxit, perquè no és només públic familiar dels actors, sinó gent de tot arreu. Al barri és molt conegut, sobretot pel boca-orella. L’any passat hi van assistir unes 900 persones en total. 

D’on surt el nom d’Ashira?

Ve de l’última cançó del musical, que en hebreu vol dir “cantarem”. És una de les cançons més populars, i vam decidir que era un nom molt adequat pel grup de teatre de la parròquia.