Crist ha ressuscitat… i se’ns ha aparegut! Les lectures d’aquests dies hi insisteixen: Jesús ressuscita no per fer-se fonedís, sinó per trobar-se personalment amb aquells que l’han seguit. Com els podria abandonar? En aquestes trobades els crida pel seu nom: Maria, Pere, Tomàs… Els coneix més del que ells mateixos es coneixen, i queden desconcertats, perquè no l’esperaven. Estan convençuts que tot s’ha acabat, i aquest engany és prou poderós per impedir-los veure Crist ressuscitat. Però l’engany es desfà i apareix la veritat.

Els deixebles no eren pas millors que nosaltres, ni havien fet més mèrits que els homes d’avui per rebre l’amor incondicional de Crist. Si ells, doncs, mediocres com eren, van ser visitats per Jesús ressuscitat, nosaltres també som dignes d’aquesta joiosa visita. Les nostres misèries, el nostre pecat, la por, els complexos i les manies que ens turmenten no són cap impediment, sinó més aviat la condició per a aquesta trobada. Ell ve precisament per alliberar-nos de tot això! Està desitjant que li oferim la nostra foscor! Com que Déu és amor, davant del nostre pecat Ell no gira mai la cara amb una expressió de disgust, com fem nosaltres; ni tan sols el mou a actuar una llàstima paternalista; Jesús mira de fit a fit el nostre mal i el fa seu fins a deixar-se clavar a la creu. Així, les marques del seu cos ressuscitat són la garantia de la nostra salvació. A nosaltres ens pertoca confiar que realment és així.

I quan ens podem trobar amb el Ressuscitat? Quan ens donem a Déu i als altres: en l’eucaristia, en la pregària, en la trobada amb un malalt, escoltant una persona angoixada, ajudant els qui sabem que no ens retornaran el favor… L’acte d’entrega potser ens costa i ens fatiga, però en aquell precís moment Crist mateix ens crida pel nostre nom. Si afinem bé els sentits espirituals, el veurem i el sentirem. Molt bona Pasqua a tothom!