Serà bo que avui ens referim al nostre baptisme, tot fent-ne memòria agraïda. Com Joan, que fins i tot recorda l’hora del seu primer encontre amb Jesús, recordem quin dia i a quina hora va ser el nostre baptisme? En tinguéssim consciència o no, per raó de l’edat, què ha significat? Fer-ne memòria em dona l’oportunitat de reviure-ho com a do, i ser coherent en la perseverança d’una fe compromesa sempre en creixement.

El Baptisme és l’experiència que fonamenta la pròpia dignitat com a cristià: som fills de Déu, tal com ho diu sant Joan en el pròleg del seu Evangeli: “No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix” (Jn 1,13). Gràcies a l’encarnació de Jesús, ens trobem davant la nostra millor denominació d’origen, la que té la seva arrel i el seu fonament en Déu: fills de Déu en el Fill per l’acció en nosaltres de l’Esperit Sant. Ho diu Jesús: “Vindrem a viure amb ell” (Jn 14,23), referint-se a cadascun de nosaltres. És el millor que podia passar-nos: adquirir aquesta màxima dignitat i ser acceptats en la comunió de l’Església que és comunitat de germans.

Aquesta és la més bona notícia: saber que participem de la mateixa filiació que Jesús, d’aquí la nostra identificació amb ell i la font del nostre compromís baptismal de fer-lo present en la missió de passar fent el bé i donant la salut, superant qualsevol diferència i acollint a tothom. La pràctica de la justícia, la construcció de la pau, la pràctica del bé i donar la salut resumeixen aspectes importants de la missió social que l’Església té encomanada i que ens encarrega als batejats a posar en pràctica per la força de l’Esperit Sant.