La mobilitat humana constitueix avui una característica general de la humanitat. El fenomen de la immigració és cada dia més important a casa nostra i constituirà un plat fort de l’actual Unió Europea. Un estudi de fa uns anys de l’ONU assenyala que fins l’any 2050 la Unió necessitarà 159 milions d’immigrants si vol mantenir el seu ritme econòmic.

Europa necessita treballadors i els immigrants necessiten feina, dues necessitats que obeeixen a interessos ben legítims que han de conduir a una política de convivència a nivell fins i tot de la mateixa Unió Europea. Joan Pau II, en el seu document sobre Europa, afirma que “davant el fenomen de la immigració es planteja al nostre continent la qüestió de la seva capacitat per trobar formes d’acolliment i d’hospitalitat intel·ligents”.

La immigració s’ha qualificat sovint com un problema. Tanmateix és preferible considerar-la com una oportunitat per als països d’acollida i per als mateixos immigrants. Tant el nostre país com la Unió Europea estan destinats a la convivència amb persones d’altres cultures, ètnies i religions. Tenim una llarga experiència integradora d’una rica diversitat de pobles i cultures que han configurat la nostra casa comuna europea. Per això hem de veure la immigració com una oportunitat d’acollida, de diàleg, d’integració i d’enriquiment mutu.

Cal una cultura i una política de convivència que aculli els immigrants com a persones, subjectes de deures i de drets que s’han de respectar i complir per part de tots. El Concili Vaticà II, l’any 1965, ja afirmava que “pel que fa a les condicions de remuneració i de treball, cal evitar acuradament qualsevol discriminació envers els treballadors que provenen d’un altre país”. Tanmateix, l’estatut de l’immigrant inclou un elenc més ampli de drets i deures, sense oblidar el dret a viure amb la pròpia família.

És fonamental que els immigrants es converteixin ràpidament en immigrats, que no visquin de pas en el país que els acull i que es converteixin en ciutadans de ple dret per tal que puguin participar el més àmpliament possible en la vida social i política.

En el procés d’acollida de la immigració convé fer entendre a aquests nous ciutadans l’especificitat de la societat que els acull, amb la seva identitat i la seva cultura pròpia. La convivència pacífica i enriquidora s’assoleix si es dóna una autèntica acollida per part dels autòctons i una eficaç adaptació, inserció i integració per part dels immigrants. No només aquests s’han d’adaptar a la seva nova societat, sinó que aquesta també ha d’adaptar-se als nous veïns.

 L’herència judeocristiana d’Europa ha configurat la nostra cultura i la nostra identitat. La presència majoritària de cristians en el nostre continent ha d’influir positivament en la postura de la Unió Europea davant del creixent fenomen de la immigració. Jesús ha dit: “Veniu, beneïts del meu Pare, perquè era foraster i em vau acollir”. El Senyor vol que l’Església sigui signe d’unitat en el cor del món. És sota aquesta òptica que ella contempla la realitat humana de la immigració.