Nascuda a Cervera, Roser Rubinat és tècnica administrativa i comptable. Tota la seva vida laboral ha estat dedicada a Càritas Diocesana de Solsona, on treballa des de fa 41 anys.

Quina ha estat la seva trajectòria fins a arribar a la secretaria general de Càritas Diocesana de Solsona?

Amb 18 anys, vaig acabar el grau mig de Tècnic Administratiu a la Universitat de Cervera. Veient les poques possibilitats de trobar un lloc de treball  relacionat amb el que havia estudiat, vaig començar fent de cangur.

Dos anys després, un professor de l’Institut de Cervera on havia estudiat em va convidar a assistir a una reunió organitzada per Càritas Parroquial de Cervera en la que convocaven a joves que havien acabat els estudis recentment i no tenien oportunitats d’accedir al món laboral. He de reconèixer que jo en aquells moments no coneixia Càritas, però vaig acceptar la invitació… Va ser una reunió interessant en la que els membres de Càritas ens van transmetre  la seva preocupació pel moment que estàvem vivint els joves i ens van mostrar el seu interès per ajudar-nos i estar al nostre costat. Després d’aquella primera reunió en van venir altres, però cada vegada érem menys els joves  que hi assistíem.

En aquestes reunions anàvem parlant de les diferents opcions que teníem i una d’elles era l’autoocupació i ens van parlar de la possibilitat de crear una cooperativa. Ens van explicar amb detall en què consistia: requisits, normativa… Fins i tot vam estar valorant en quin sector laboral la podríem emmarcar. Aquesta iniciativa no va tirar endavant…

Just en aquelles reunions vaig conèixer a la que aleshores era la Secretària General de Càritas Diocesana de Solsona, que al cap d’uns mesos em va trucar per oferir-me anar a treballar amb ella a Càritas Diocesana de Solsona per ajudar-la amb les tasques administratives. Em va sorprendre el seu oferiment, vaig acudir a l’entrevista i  el dia 1 de juny de 1984 començava a treballar a Càritas Diocesana de Solsona com a Auxiliar Administrativa. Amb els anys, el meu treball va anar canviant, el meu lloc de treball va anar evolucionant, vaig anar assumint més responsabilitats i quan per allà a l’any 2008 la Secretària General es va jubilar em van proposar a mi per ocupar el càrrec. I així ha estat fins a l’actualitat que també assumeixo funcions d’administradora ja que el càrrec està vacant.

Com definiria la missió actual de Càritas en el context d’una diòcesi com la de Solsona?

Penso que Càritas ha d’estar al costat de les persones que estan en situació de vulnerabilitat. No podem ser només dispensadors d’ajuts per cobrir necessitats bàsiques. Hem d’acollir i posar al centre les persones, hem de ser portadors d’esperança  i atendre totes les seves necessitats no només les materials.

Quins són els principals reptes socials que detecten al territori? Han canviat arran de la pandèmia o de la crisi econòmica?

L’atenció a les persones grans, la soledat no volguda. La nostra diòcesi està situada en una zona rural amb poblacions petites on no existeixen els recursos dels quals disposen les ciutats més grans. Per pal·liar-ho comptem amb el projecte “No deixem sola a la nostra gent gran” que consisteix en anar a fer companyia a domicili als avis/es que viuen sols, i/o donar una estona de respir als familiars que els cuiden, però voldríem arribar encara a més persones grans que ho necessitin.

L’accés a l’habitatge per a famílies en situació de vulnerabilitat, principalment per les que tenen fills. Actualment no hi ha habitatges de lloguer i els que hi ha, encara que no reuneixin les condicions mínimes, estan a uns preus abusius.

Ens cal dur a terme projectes destinats a l’atenció integral dels infants que ajudin a evitar que la pobresa es cronifiqui i es transmeti de pares a fills.

Arran de la pandèmia s’ha detectat la necessitat de cuidar la salut mental de  les persones que atenem. Cada cop més, les persones no necessiten només una atenció social, sinó també una atenció emocional i psicològica.

Cal animar l’acció comunitària. Necessitem més persones voluntàries. Cal fer una campanya de sensibilització per a captar persones que vulguin fer voluntariat a Càritas per poder desenvolupar els projectes que duem a terme. Tenim voluntariat gran que després de la pandèmia ja no es va reincorporar. Continuen vinculats a Càritas però ja no poden col·laborar activament.

Quin paper juga el voluntariat en la tasca de Càritas? Com motiven les noves generacions a implicar-s’hi?

Sempre s’ha dit que el voluntariat és el pilar essencial de l’acció de Càritas, i així és. Gràcies a les persones voluntàries es poden dur a terme projectes que sense elles no seria possible. El nostre voluntariat és més aviat gran, aporten riquesa i experiència a l’acció de Càritas.

Projectes específics, com per exemple el Reforç Escolar o els Casals, són una porta d’entrada del voluntariat jove a Càritas. L’atenció als infants és un tema que els motiva i els agrada. També tenim algun projecte de relació intergeneracional on els joves van a visitar els avis. Als joves, normalment els és més fàcil implicar-se en projectes  específics que l’entitat organitzi de manera puntual i/o esporàdica.

Com es pot enllaçar la fe i l’acció social avui?

Penso que  van entrellaçades. Són moltes les persones que formen part de la gran família de Càritas que transmeten la seva fe a través de les accions que duen a terme a Càritas.

Persones que donen el seu amor als altres de forma incondicional i que poden transmetre els valors i els principis socials de l’Església.

Penso que les dues encaixen molt bé. La fe, unida a l’acció social, dona sentit a l’acció caritativa i social de l’Església.

Quines són les prioritats per al curs 2025-2026? Hi ha nous projectes o línies de treball que vulguin impulsar?

Al mes d’abril vam iniciar un projecte de Reorganització de Càritas Diocesana de Solsona que durem a terme durant tres anys. Ens ofereix l’oportunitat de reflexionar sobre com estem duent a terme la nostra acció i valorar els canvis i les millores que podem introduir per a oferir una millor atenció i servei a les persones que atenem.

Cal fer una anàlisi de la realitat tenint en compte que la nostra diocesana no té els serveis centralitzats sinó que cada Càritas Parroquial actua des de la seva Parròquia i que Càritas Diocesana coordina, ofereix assessorament, gestiona recursos personals i econòmics…, per facilitar a les Càritas Parroquials que desenvolupin la seva acció de la millor manera possible.

Una de les nostres prioritats, reiterada en el temps, són els infants. Des de Càritas Diocesana de Solsona financem beques de menjador a infants de famílies que per diferents motius queden fora dels ajuts de l’administració. Valorem el fet que, a part de garantir un àpat complert al dia, els ajudem a mantenir uns hàbits alimentaris saludables i a millorar la seva socialització.

El papa Lleó XIV recorda que la degradació del medi ambient impacta primer als més pobres i vulnerables. Des de Càritas, com viuen aquesta doble dimensió: lluita contra la pobresa i cura de la Creació?

La protecció del medi ambient i la justícia social són essencials en un món en el que els més vulnerables són els primers en patir els efectes, cada cop més presents, del canvi climàtic.

Hem de ser capaços d’estimar la nostra terra. Hem d’actuar amb responsabilitat buscant un equilibri. Hem de ser capaços de cuidar el que ens ha estat donat.

Hem de conscienciar de la importància de cuidar el planeta per deixar un món millor a les generacions futures.

Com podem ser llavors de pau i esperança?

Estant al costat de les persones. Creient en el seu potencial. Oferint-los oportunitats per desenvolupar-se personalment, socialment i laboralment. Tractant-los des de la igualtat.

Hem de ser capaços d’acollir les persones que truquen a la porta de Càritas i de transmetre’ls esperança.