El 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Per a aquesta jornada, la Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC) posa en relleu aquesta consigna: “Dones dignes, dones treballadores.” Amb aquest lema, explica a Catalunya Cristiana Josefa Valerón Cazorla, responsable de Formació a la Comissió Permanent de la GOAC, es “vol expressar la necessitat que tenim de continuar reivindicant avui la dignitat de la dona i la dignitat del treball i el nostre compromís i la nostra lluita en favor de la igualtat, la justícia social i la feina digna per a totes i tots”.

Fent servir els termes del papa Francesc, diríem que la dona es troba a la «perifèria» del món obrer. En aquest sentit, Valerón subratlla que “podem afirmar que els darrers anys l’augment de la desigualtat i la pobresa continuen tenint rostre de dona”. Concretament a Espanya, arran de la darrera reforma laboral del 2012, “s’ha generat més precarització del treball, una baixada de salaris i retallades socials dràstiques que fan que la dona treballadora, i sobretot les dones treballadores més empobrides, es trobin cada dia més en situació de pobresa: a la perifèria”.

L’últim informe del sindicat Unió General de Treballadors (UGT), Treballar igual, cobrar igual, mostra que la crisi ha agreujat la diferència salarial entre homes i dones. Com constata Josefa Valerón, aquesta bretxa salarial entre tots dos sexes “continua augmentant fins a arribar a xifres rècord”.

Una de les causes de l’empobriment de les dones treballadores, comenta la responsable de Formació a la Comissió Permanent de la GOAC, és conseqüència de “la concentració de la seva activitat en ocupacions amb salaris més baixos” i per “desenvolupar feines precàries i amb pitjors condicions laborals. Una altra modalitat d’ocupació que afecta negativament les dones és la jornada a temps parcial, incentivada des dels poders públics i empresarials com una pretesa fórmula de conciliació familiar, i que implica en molts casos menys ingressos i dificultats en el desenvolupament professional i menys protecció social”.

L’informe de la UGT també assenyala que la diferència més gran es dóna en els treballs feminitzats. Per això, Josefa Valerón indica que “es constata que la feina a temps parcial institucionalitza el fet que hi hagi una ocupació femenina específica, generalitza l’activitat reduïda i provoca una bretxa salarial més gran. Això ha propiciat més precarització i empobriment de les dones. Cal una nova visió de l’economia que tingui en compte que la producció i el mercat es nodreixen de la vida, la cura i la reproducció que desenvolupen en l’àmbit privat”.

En ple segle XXI continuem parlant d’aquestes diferències per sexes. Segons Valerón, cada vegada que la conjuntura econòmica pateix una crisi tan profunda com la que vivim, “les idees més neoliberals del capitalisme s’acarnissen de diverses maneres amb les dones, bé apartant-les del mercat laboral, bé precaritzant la feina abaixant els salaris amb la finalitat de prioritzar com a absoluts inqüestionables el màxim benefici i el màxim rèdit econòmic en detriment de la seva dignitat. Redreçar aquesta situació és tasca de totes i de tots”.

Nova visió de l’economia

Són moltes les organitzacions socials i eclesials que reclamen una nova visió de l’economia que posi en el centre de la vida social i política la dignitat de totes les persones, especialment de les més empobrides. Entre elles, les dones. Josefa Valerón posa en relleu que “seria necessària una nova orientació de la política i la manera d’entendre i organitzar el treball humà. Una concepció de la feina humana no mercantilista i que respongui a la seva dignitat i a les seves necessitats; una feina decent”.

Valerón apunta que “mentre el sistema productiu no vulgui conciliar la vida laboral amb la familiar i consideri que s’han de reduir al màxim les despeses salarials i de la seguretat social, les dones continuaran sent un dels col·lectius més vulnerables”. Així, reflexiona que “perquè la flexibilització de l’horari laboral, la reducció de la jornada i les ajudes per conciliar la vida familiar i laboral no haguessin de comportar un salari insuficient ni injust, s’haurien d’aplicar polítiques de decreixement i gestionar bé les prestacions socials. Intentar formar alternatives del repartiment del treball i organitzar un sistema que permeti humanitzar els ritmes de treball i conciliar la vida laboral amb la vida familiar, potenciant iniciatives d’economia social i cooperativisme que fan possible respondre a les necessitats i etapes vitals de les persones”.

El papa Francesc ha defensat en diferents ocasions el paper de la dona i la necessitat d’una feina digna. Des de la GOAC es fan ressò d’aquesta frase del Pontífex: “L’Església és dona… (…) el geni femení és necessari en totes les expressions de la vida social; per això, s’ha de garantir la presència de les dones també en l’àmbit laboral i en els diversos llocs on es prenen les decisions importants, tant a l’Església com a les estructures socials.”

Aquestes paraules de Francesc, afirma Josefa Valerón, “ens convoquen perquè fem possible la igualtat i el respecte a la dignitat de les dones i el seu protagonisme en els diferents àmbits de la vida social i eclesial“. I assegura que “els seus gestos de proximitat i tendresa i les seves paraules profètiques reclamant una feina decent com a dret de les persones a una vida digna, estan aconseguint desvetllar la consciència social per lluitar contra la deshumanització a què ens està sotmetent el sistema capitalista fet cultura”.

La GOAC està compromesa amb l’anunci de Jesucrist en el món obrer i de la feina. Com indica Valerón, intenten viure i experimentar amb les persones més empobrides del món obrer l’alegria de l’Evangeli. I per aquest motiu, ho fan sobre tres pilars: “La formació de les nostres consciències per viure des de les claus humanitzadores que ens ofereix el projecte de les benaurances; l’espiritualitat que fonamenta i sosté la nostra vida i ens mou a actuar enmig dels pobres del món obrer i de la feina, i un compromís evangelitzador amb les persones concretes del món obrer empobrit com a mitjà d’alliberament, promoció i apoderament que els faci viure amb la dignitat de fills i filles de Déu.”

En aquesta missió, la GOAC vol involucrar tota l’Església, diu la responsable de Formació a la Comissió Permanent, “fent-la partícip de les esperances i els patiments del món obrer i del treball. Volem posar al centre de les nostres vides i de la vida política, social i eclesial, la dignitat dels empobrits, homes i dones, del món obrer i del treball”.

Quadern GOAC

L’últim quadern GOAC Democràcia i dignitat per a les dones davant de situacions de precarietat, de Neus Forcano, aborda la realitat de moltes dones en un context de crisi d’ocupació i de l’Estat del benestar. El podeu trobar a la pàgina web de la GOAC: www.hoac.es.