Enguany, Reus commemora els 400 anys de  la possessió de la relíquia d’un fragment del crani de l’apòstol sant Pere i la seva designació com a patró. Les restes sacres havien arribat a la població el 7 de novembre del 1625, quan van adquirir-les la comunitat de l’orde carmelita del convent de Sant Joan. Aleshores, a l’església prioral s’estava instal·lant el retaule de l’altar i es va esperar uns mesos a dipositar-les al temple parroquial.

La importància de l’adquisició pietosa va aconsellar l’encàrrec d’un destacat reliquiari que va sufragar tota la ciutat. La comanda va superar en magnificència l’embolcall que se suposaria al vestigi posseït; més enllà de la figura escultòrica anatòmica del cap del ‘príncep dels apòstols’, es va considerar adient la representació d’un bust, de cintura en amunt, on es va situar la relíquia al mig del pit. Aquest primer continent, de fusta policromada amb predomini del color daurat, tenia certa semblança al que s’exposa al baldaquí de l’altar de la basílica romana de Sant Joan del Laterà.

El 29 de juny de 1626, festivitat de Sant Pere, les restes del sant es van conduir solemnement a la prioral de Reus on van rebre acolliment definitiu guardades sota un pany i tres claus per mantenir-les amb gran seguretat.

D’aquest primer continent, que ha rebut una recent restauració de part del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, se n’ha destacat el simbolisme dels detalls. Dècades més tard, es va encarregar un altre reliquiari més sumptuós a l’orfebre i argenter Francesc Via, que va produir-lo el 1696 a imatge de l’anterior. Des d’aleshores, aquest forma part de les celebracions de la festa major patronal i és objecte centrat de les diferents cerimònies. El Protocol de les festes majors de la ciutat de Reus indica, amb precisió, la funció i el protagonisme del reliquiari que ja comença a la vigília, quan s’extreu del seu escriny, per dipositar-lo en lloc visible per als fidels.

La diada central de la festa, el 29 de juny a la tarda, és el moment de l’ofici solemne. En acabar, esdevé un dels altres moments principals de la jornada quan es porta el bust en processó acompanyat dels representats de l’Ajuntament de Reus, els gegants i altres grups festius, locals i forans, que ballen una melodia especial de la processó. Aquest tipus de seguici, especialment en aquestes situacions, és l’oferiment —que durant la resta de l’any està reclòs— del símbol que unifica la feligresia. El gest més emblemàtic té lloc quan l’àliga —personatge principal del bestiari festiu que personalitza el sentiment dels vilatans— balla en mostra de reverència.

El recorregut del seguici té punt de sortida i arribada a l’església i fa el recorregut següent: plaça de Sant Pere, Fossar Vell, raval de Sant Pere, carrer de Sant Pere Apòstol, carrer de l’Hospital i de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna, carrer de Monterols, plaça del Mercadal, carrer Major i plaça de Sant Pere.

Quan el reliquiari arriba a l’alçada de l’Ajuntament, l’alcalde, o a qui hagin delegat, encén la tronada. Quan la imatge arriba al punt final de l’itinerari, els castellers pugen pilars i tots els grups festius ballen conjuntament.

Aquestes manifestacions són l’expressió clara i contundent de la devoció popular, més enllà de l’essència religiosa, que s’adreça anualment al principal protector i intercessor de la ciutat. Els dos aspectes que prenen sentit, la salvaguarda anyal i l’exhibició puntual, són exemple d’una tradició centenària, ferma, inequívoca i determinada al voltant d’un referent col·lectiu.

La constància, i un particular record de l’efemèride d’enguany, constaten un culte que supera la rutina laica dels temps presents i el situa en un espai antropològic que s’interioritza a la naturalesa humana.