Tenim al davant un text amb imatges apocalíptiques, és a dir, que parlen de la fi dels temps. Provenen de l’Antic Testament i de la cultura de l’Orient Mitjà. La imatge de les ovelles i les cabres ens és coneguda pel text del profeta Ezequiel (34,17-22) on es diu que el Senyor salvarà les ovelles febles que són maltractades pels marrans i els bocs. El llenguatge apocalíptic és fascinant, però cal estar-hi avesat, en cas contrari ens desconcerten, sobretot, si les llegim al peu de la lletra. En realitat aquestes imatges ens encaminen cap un rerefons teològic amb un significat profund: el destí del món i del poble de Déu. Aquest judici és universal, es fa a tots els pobles i a tots els homes sense excepcions, sense fer diferències entre rics o pobres, homes o dones, creients o no creients o d’altres religions. Se’ns mesura a tots per igual.

La paràbola ens convida a viure segons la Paraula i l’ensenyament rebuts, especialment a practicar el manament de l’amor. Aquí se’ns parla del manament de l’amor en sis accions que són urgents i que són signe i exemple de tot allò que podem fer per alimentar, vestir o visitar Crist. I se’ns repeteix fins a quatre vegades! Donar menjar al qui té fam, donar beure al qui està assedegat, acollir el foraster, vestir el qui està despullat, visitar els malalts i empresonats. La paràbola del judici final ens mostra qui són els veritables prudents i fidels servents de Crist: aquells que es preocupen pels germans. I és que l’amor ens porta al Regne i el desamor al suplici etern. La sentència “tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi” es fa ressò del capítol 18 on es parla de qui és el més important en el Regne i també de l’evangeli de Marc: “Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull.”

Jesús, just abans del complot contra ell i de ser detingut per les autoritats, ens recorda que la nostra relació amb ell depèn de la vida que portem cada dia i de si som fidels a la seva Paraula. Si de veritat volem confessar la nostra fe en Crist, cal que mostrem la nostra misericòrdia amb els més petits. No és casualitat que les tres paràboles que hi ha abans d’aquest text subratllin que cal vetllar i estar alerta perquè ningú no sap el dia, ni l’hora. És summament important entendre que el “judici” es fa avui, en el present, en el dia a dia quan ens trobem davant dels altres i practiquem un amor sense restriccions.