D’acord, pel títol semblaria que estem començant, com diuen els informàtics, from scratch, des de zero, però no va per aquí la cosa. La reflexió parteix del verb “considerar”, emparentat etimològicament amb altres mots com “sideral”. Considerar vol dir examinar de forma completa, tenint en compte tots els aspectes; tenir alhora respecte o fer una valoració escaient i ajustada. L’origen del mot rau en els estels, en el fet d’interpretar el futur i ajustar-se a un auguri. Ja veieu que la cosa va estrellada, si més no, aquesta és la intenció desiderativa.
Reconsiderar l’educació catòlica és el que s’ha pogut viure en el Jubileu de l’educació que ha tingut lloc a Roma la darrera setmana d’octubre i que, malgrat els canvis de llocs i persones, s’ha presentat amb un relat estel·lar ben travat sota el lema “Constel·lacions educatives”. Al llarg d’aquests pocs dies hi ha hagut una veritable allau de nous documents, comunicacions, homilies, etc., però també silencis per a la pregària, trobades i pràctica del que el papa Francesc va anomenar la fraternitat social. És el conjunt de tota aquesta experiència el que fa entenedor i visible el sentit d’una constel·lació. L’educació és cosa de tots i tots som cridats a aportar-hi llum, també des de la catolicitat.
Reconsiderar és tornar a emetre un judici i la comunitat educativa catòlica, tant escolar com universitària o professional, estava a l’espera de quin seria l’auguri del papa Lleó XIV sobre l’educació. La resposta s’ha donat, principalment, a la carta apostòlica “Dissenyar nous mapes d’esperança” amb motiu del seixantè aniversari de la declaració conciliar Gravissimum educationis, el document de referència del Concili Vaticà II.
La proposta educativa per al pontificat del papa Lleó XIV segueix indubtablement l’estela del papa Francesc i es reafirmen els set compromisos del Pacte Educatiu Global que es va presentar el 2020. Hi ha però, una novetat, Lleó XIV hi introdueix una direccionalitat, un “cap a on”, a mode de tres trets prioritaris que li són molt propers: el treball per a la vida interior (espiritualitat), l’humà digital (una relació humanitzada amb la tecnologia i la IA) i educar des d’una “pau desarmada i desarmant”. Es podria haver intuït venint ell de la tradició agustiniana, pels seus primers estudis com a matemàtic o per les seves primeres paraules sobre la pau tot just haver estat escollit Papa.
El jubileu de l’educació ha sigut una vivència anàloga a la visita escolar a un planetari; on es convida a entendre el cosmos, s’obre la ment i l’ànima, i un pren consciència de ser part d’un relat compartit que dona llum… que aporta alegria, pau, unitat i vida interna.
