Aquest estiu ha deixat aquest món mossèn Josep Urdeix, diaca, i expert liturgista per ciència i experiència. Els meus records sobre la seva persona remunten als primers anys de seminari, quan trobàvem Mn. Urdeix acompanyant sempre al Cardenal Jubany, arquebisbe de Barcelona, en les celebracions litúrgiques. Ens sorprenia sempre l’actitud digna amb la qual exercia el seu ministeri, i ens impressionava veure que, el prelat en qüestió, no movia un dit, en el presbiteri, si el seu diaca no li ho indicava. Aquesta confiança que la màxima autoritat diocesana dipositava en ell, edificava no pas poc aquells seminaristes que, com el cec de Betsaida guarit per Jesús, començaven a veure i a distingir la realitat poc a poc i no sense dificultats (cf. Mc 8, 24). I, de la litúrgia episcopal, podríem passar tranquil·lament, sense sobresalts, a la presbiteral i, fins i tot, a la diaconal que presidia ell mateix en ocasió de matrimonis, baptismes, etc.
Dic això, perquè tothom comprengui que, el qui escriu aquestes ratlles, ha unit en la seva ment, des de les primeres imatges —molt abans de tenir l’honor de treballar amb ell i rebre el favor de la seva amistat—, la persona d’en Josep Urdeix amb la serietat, amb el treball ben fet i amb una espiritualitat madura, quant a la litúrgia refereix.
Aquesta personalitat s’ha revelat adequada per a dirigir i elaborar, entre altres moltes publicacions, la col·lecció «Cuadernos Phase», una col·lecció de gran qualitat pel que significa d’expressió del que ha de ser el treball en una institució com la nostra: la promoció de la vertadera pastoral litúrgica, aquella que arrela en fonts solvents, de bracet amb el magisteri i una pregona teologia.
Amb Urdeix al capdavant de la publicació, «Cuadernos Phase» ja no es limita a recollir articles de la revista homònima, com fins aleshores, sinó que s’independitza, en certa manera, i el nou director obre l’espectre de visió per anar allí on es troben els textos de major importància en vistes al que hom pretén. No és casual que, de fet, el primer número preparat i pensat per ell des del principi, el 64, porti per títol: «Líneas básicas del Movimiento Litúrgico», incloent treballs de Romano Guardini, Pius Parsch i Pius XII.
Això marca una tendència. Urdeix, des del primer moment, ens ha ajudat a trobar-nos o a retrobar-nos amb els textos que han senyalat l’orientació teològica i pastoral en la tasca de la renovació litúrgica del nostre temps.
Tot això, és clar, demanava un treball meticulós. Millor dit: un treballador meticulós. És així com volem definir l’Urdeix estudiós. Tots els qui l’hem conegut i trobat en el CPL en un moment o altre de la setmana, ens vam acostumar a veure’l rodejat de revistes, fotocòpies, llibres… degudament amuntegats en un desordre ben controlat per ell, revisant ratlla a ratlla, paraula a paraula, els folis que tenia davant els ulls.
Hem d’agrair, de tot cor, a l’enyorat Mn. Urdeix el seu preciós treball que ha beneficiat a molts, especialment professors i alumnes del nostre Institut litúrgic, ja que gràcies a aquesta qualificada publicació —gràcies a ell— hem pogut conèixer més de prop els grans tresors de la nostra litúrgia, estudiar-los amb més gran profunditat i estimar-los amb sàvia dilecció.
