En l’Antic Testament l’àngel del Senyor i el somni són dos elements de les narracions que evoquen un moment especial que normalment passa de nit i en el qual el Senyor mateix es fa present. El naixement de Jesús és un esdeveniment especial. En la Bíblia tenim més exemples de naixements excepcionals. Tenim el naixement d’Eva de la costella d’Adam; el d’Isaac, de Sara, que tenia més de noranta anys; el de Samsó, de la seva mare estèril; el de Samuel, de la seva mare Anna, que no podia tenir fills, i el de Joan Baptista de la seva mare Elisabet, que també era estèril. En tots aquests naixements és palesa la intervenció de Déu. L’anunci del naixement de Jesús i la seva genealogia, que llegim just abans, expliquen els orígens diví i humà de Jesús.
En el naixement de Jesús se subratlla més la intervenció de Déu a través del seu Esperit. Si a l’inici del llibre del Gènesi comença el relat de la creació dient que l’Esperit de Déu planava sobre les aigües, ara l’Esperit de Déu comença una creació nova. Jesús, plenament home, és la culminació de la genealogia, i plenament diví, és concebut per obra de l’Esperit Sant. El naixement de Jesús compta amb una acció extraordinària i única de Déu que té la voluntat de crear una creació nova, per tant Jesús no té un origen únicament humà, com es podia entendre si només tinguéssim la genealogia. Els noms que rep l’infant són significatius: Jesús, el que salva, i Emmanuel, Déu-és-amb-nosaltres. En el judaisme era molt estesa la idea que el Messies seria el salvador del seu poble. Afegint el títol d’Emmanuel a Jesús, es palesa que Jesús glorificat, el Messies, el Fill de Déu, estarà sempre entre nosaltres, fins a la fi del món.
D’altra banda, la figura de Josep és cabdal. Ell és un home fidel a la Llei i a la tradició jueva que l’empenyia a repudiar Maria. Però Josep no vol fer mal a Maria. Ell és un home just per la seva fidelitat a la llei de l’amor (Levític 19,18: “estima els altres com a tu mateix”) que li impedia repudiar Maria. Mateu ens convida a acceptar la realitat de l’amor, per sobre de les lleis i normes que, fent servir el llenguatge de Pau, ens converteixen en esclaus.
Déu es fa carn, intervé en la història de la humanitat, però només ho pot fer a través de les dones i dels homes. Déu intervé perquè Josep confia en la paraula de l’àngel i perquè Maria, en l’Evangeli de Lluc, accepta que es compleixin en ella les paraules de l’àngel Gabriel. Avui Josep ens convida a mirar la nostra història a la llum de la fe, de la confiança i de l’amor. Fem de l’amor la nostra llei, siguem justos com Josep.
